Al temps que les temperatures es disparen in misericordia, amb rècords mai coneguts, trobar un lloc de calma i benestar com el Parc Central Migdia, –magnífica obra de l’enyorat alcalde Sr. Nadal– mai es podrà agrair prou.
Cada matí, còmodament instal·lat en un dels seus nombrosos bancs, soc testimoni del batec ciutadà d’aquell entorn. I em sorprèn la gran quantitat de gironins que surten a fer passejar el seu gos. Moltes vegades puc comptar que, fins i tot, el nombre de gossos supera al dels ciutadans que surten amb dos i tres animals de cop. Aquesta mostra palesa d’amor al regne animal em porta a una sèrie de deduccions, entre altres la següent: És que potser troben en el millor amic de l’home la lleialtat, estima, afecte i generositat que no es dona en la seva parella? O potser s’ha posat de moda tenir per mascota un gos? Jo crec, modestament, que ens trobem davant d’afectes compartits i que poden estabilitzar el clima familiar, sacsejat a diari pel desbocat augment del cost de la vida, el clima de guerra a nivell mundial, i tants i tants maldecaps que hem de fer front un dia sí i l’altre també. Com acèrrim defensor dels animals, permetim senyor lector que acabi amb una cita dels nostres clàssics… «El hombre, cuando nace, nace con pecado, más el alma simple de la bestia es pura». Doncs, això mateix.
