Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

Tinc un amic quasi «non grat»

Diumenge vaig estar de paella amb el meu amic Martí, l’amo d’un càmping de l’Escala al qual els llacistes van sotmetre a assetjament quan el procés encara cuejava, pobret (el procés, no en Martí). A més a més el van voler nomenar persona non grata en el municipi on va néixer, on treballa i on crea feina. En Martí confessa que això li va doldre, cosa que a mi em sorprèn, perquè cap medalla té més valor que ser nomenat persona non grata pel llacisme. Jo ho intento amb ganes i no hi ha manera, en canvi en Martí, que va tenir a la mà tan gran honor, ho va evitar in extremis. Déu dóna pa a qui no té dents.

Cert és que el cas d’en Martí és diferent del meu, perquè ell estima el seu poble, que és el dels seus pares i avis. En canvi, per a algú a qui li importa un pebrot la seva ciutat, la seva regió, el seu país i el món sencer, ser designat persona non grata, d’on sigui és igual, val per tota una vida. Mai he tingut targeta, però aquesta vegada les imprimiria a milers, per a presentar-la en qualsevol lloc on hagués d’anar: «Albert Soler. Persona non grata». Amb una targeta de visita així, se t’obren totes les portes. Sí que hi ha persones individuals a les quals no sóc grat, i espero aconseguir que n’hi hagi moltes més, però són pobres diables que a ningú importen. No són el mateix que un ajuntament, amb tot el ple municipal decidint nomenar-te non grat mentre segueixes les votacions des de primera fila, envoltat de la família, emocionat davant tan gran honor, al caire de les llàgrimes.

Es veu que queden encara ajuntaments que nomenen persones non grates, suposo que de la mateixa manera que mantenen el dret de pernada o els assots en públic. Però mentre a aquests dos últims costums un els hi veu certa utilitat, no arribo a comprendre de què serveix declarar non grat a algú. Un non grat manté tots els seus drets, no és expulsat de la ciutat, continua treballant com sempre i no pateix cap augment en tributs i impostos. En canvi, els riures que deu proporcionar tal títol honorífic, alegren els sopars familiars i d’amics. Nomenar algú persona non grata no té altre valor que el d’oferir diversió gratuïta al guardonat. En Martí s’ho hauria de repensar i sol·licitar que li revisin la concessió d’aquest honor. El que riurem.

Compartir l'article

stats