Robert Butler es va inventar en 1969 la paraula ageism per descriure la discrimació per l’edat. En català, se’n podria dir vellisme. Els mitjans estan deixant de presentar els ancians com a persones indefenses o decrèpites. Les solen mostrar com a subjectes sensats, savis i respectats. Les activitats recreatives permeten dissociar els jubilats de la passivitat. Ajuden aquells que les practiquen a trencar la rutina, el sedentarisme i l’aïllament. Entre els avis, hi predominen les dones. En concret, n’hi ha un 32% més que d’homes. Un altre desequilibri sobre la tercera edat es refereix al lloc on resideixen. A les dues principals ciutats de l’Estat, Madrid i Barcelona, hi viuen més avis –un milió llarg– que als 5.872 pobles del territori. De tota manera, l’envelliment avança més ràpidament a les àrees rurals. Per això, s’estan despoblant. Més del 60% de les morts d’ancians es deuen a infarts, malalties cardíaques i respiratòries, càncer i diabetes, segons l’Organització Mundial de la Salut. Les paraules «polifarmàcia» o «polimedicació» s’utilitzen per referir-se a l’hàbit d’aquells que prenen més de cinc medicaments al dia durant un període igual o superior als sis mesos. Es dona freqüentment en persones d’edat avançada. Constitueix un problema perquè afavoreix l’aparició d’efectes secundaris i reaccions no desitjades.
