El procés ja ha donat tot el que podia donar però els seus efectes continuen. Ara es tracta de continuar pedalant, descarrilaria si paressin. S’hi juguen el poder a Catalunya. La veritat però és que el procés impedeix fer política de veritat a casa nostra.
Un primer exemple, el debat sobre l’escola catalana. Sembla que no es pot dir que Catalunya és una societat on conviuen català i castellà. Es va dir sense problemes a la transició, el català va tenir un fort impuls i l’esquerra va aconseguir no segregar els alumnes per la llengua com volia Pujol. Es va acordar que era l’escola qui decidia si havia de reforçar el català o el castellà depenent de l’alumnat. El model va funcionar, els alumnes sortien amb un coneixement raonable de les dues llengües, fins que la lluita per qui és més català va portar a que parlar de castellà a l’escola fos considerat sinònim d’anar contra el català pels més hiperventilats. La majoria d’escoles van continuar el seu camí seguint el model inicial però els hiperventilats i Ciutadans i PP van començar una guerra absurda. Ara, responent a la sentència del TSJC del 25% de classes en castellà, les esquerres han tornat al consens inicial i van aconseguir un acord entre PSC, ERC, Junts i Comuns. Només 4 hores després Junts es despenjava. El problema es reduïa a no voler anomenar el castellà (pecat), difuminar l’acord per «defensar», deien, l’escola catalana. Òbviament això no ajuda a l’escola catalana però poc importa si puc dir que soc més català que ningú. Afortunadament les coses s’han reconduït però el vell debat estúpid que va motivar el naixement de Ciutadans ara porta a un incert futur en mans del Constitucional.
Fa uns dies Junts ha celebrat la primera part del congrés. Puigdemont s’ha retirat de la primera línia. M’ha sorprès la forma d’elegir la direcció sense relació amb el programa de la formació que discutiran més endavant. Sembla que el programa sigui una cosa secundària. Han votat una direcció que s’havia «acordat» entre vestidors sense cap relació amb el programa. Què passa si el full de ruta xoca amb el que pensa Borràs o Turull? Constatem que el suport a Borràs ha sigut molt inferior a l’esperat. Els exconvergents continuen pesant molt. Ara sembla que Turull proposa rescatar alguns dels menys votats per l’executiva, sembla que les votacions eren pur teatre.
Aquests dies hem conegut la dada del % d’execució d’obra pública a Catalunya. Amb la sorna que el caracteritza (del procés només en pot parlar en clau d’humor, afirma) l’Albert Soler deia que potser els «llacistes» podien haver fet la seva feina. Té raó l’Albert perquè sense negar els fets la Generalitat podia fer més. Imaginin que contracten una feina, fixen pressupost i terminis d’execució. Qui ha de vigilar que es compleixin els terminis? L’empresa òbviament però els que hem encarregat l’obra hi estarem a sobre. La Generalitat no segueix l’execució de les obres acordades als pressupostos de l’estat? No sabia que hi havia obres que no s’estaven executant? Es va preocupar de denunciar-ho? Recordo que la Generalitat és el representant de l’Estat a Catalunya. Però anar a les comissions és molt pesat i no sempre hi participen. Tampoc cal oblidar que projectes com el de l’ampliació de l’aeroport, han estat boicotejats des de Catalunya, una cosa més habitual del que semblaria raonable. Ara mateix amb el quart cinturó, presentat per la ministra de transport i mobilitat amb presència dels alcaldes afectats, la Generalitat no hi ha participat tot i ser una obra que paga Espanya però gestionarà la Generalitat.
Estem entre els del quan pitjor millor i els que diuen que volen diàleg però tots juguen a l’enemic exterior que és el més rentable electoralment. Ens fustiguen una i altre vegada amb el «si fóssim independents» tot seria perfecte, no tindríem pobres i tot serien meravelles. Però la realitat és tossuda i les dades també. Només un exemple, Catalunya és una de les comunitats amb més corrupció. Aquí no tenim un rei corrupte que ha hagut d’anar a viure fora i el seu fill en renega, tenim unes famílies com els Pujol que no sols han fet negocis obscurs amb grans beneficis mai aclarits sinó que es passegen pel país com si res i continua la saga. Aquí els exconvergents sumen tanta corrupció com la Gürtel del PP i podríem continuar. No té res d’estrany que un home com Rossell digués allò de que votaria per la independència i si s’aconseguia s’exiliaria perquè no podria viure en el país que es configuraria.
L’espionatge a polítics catalans i el baix percentatge d’execució d’obra pública sembla que han trencat la relació d’ERC i el govern Sánchez, però els desacords d’ERC amb Sánchez venen de més lluny. ERC va votar en contra de la reforma laboral o de les mesures per pal·liar els efectes de la crisis en els més desvalguts, amb arguments que no tenien res a veure amb el contingut dels decrets, sense importar-li el que perdessin els ciutadans. Que Junts i ERC tenen una baralla a mort és un fet. Fins ara eren els de Junts (que defensen el «com pitjor millor») que atacaven ERC i el diàleg sense masses arguments. Ara que sembla que ERC no sap on va, surt Rufián i s’apunta a la batalla dialèctica de baixa estopa amb els arguments de sempre, qui és més català o qui traeix a qui. Veurem a fins a quin punt ERC li dona suport però mentrestant Catalunya va perdent oportunitats.
La Comunitat de Madrid diu que aquest estiu hi hauran CAPs sense metges, i que els dirigiran infermeres. Res contra les infermeres però espero que els ciutadans assignats a aquests CAPs no tinguin problemes greus.
