Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

La tapada era Patrícia Plaja

No es recorden uns pits televisius tan populars des de la irrupció de Sabrina Salerno en una gala de Cap d’Any. Són els de Patrícia Plaja, la portaveu del governet, que va passar en un vist i no vist de mostrar als espectadors de TV3 un llustrós regueró, a aparèixer pudorosa com novícia dominica. Aprofitant una pausa de pocs segons, algú hi va fotre mà, amb perdó, i no només li va pujar a la Plaja la samarreta fins a la nou, sinó que -per si de cas- va col·locar un rètol on abans hi havia escot, d’això se’n diu tancar amb doble pany.

Sabut és que a la republiqueta no hi hauria escots, perquè a més de gelat de postres cada dia, tots els nens catalans gaudirien de la seva pròpia dida, no hi hauria necessitat de posar-los mamelles a la vista. La TV pública catalana, que té com a principal funció assenyalar les virtuts d’aquesta futura republiqueta per a convèncer als indecisos, ha de ser la primera a vetar imatges que puguin portar els nens a somiar amb pits d’abundants llets. I fins i tot a algun adult, que n’hi ha de molt famolencs.

Si Patrícia Plaja s’ha convertit en la tapada, és perquè una portaveu ha de vestir de manera que no se li escapin les paraules pel regueró, tot i que en el seu cas podríem ser més permissius, ja que no té gaire més a mostrar. Si no pot mostrar preparació ni simpatia, que mostri el que cregui oportú, la llibertat és això. Anys enrere, ja tindria sobre la taula una oferta d’Interviu.

Expliquen d’un senyor que elogiava la bellesa de Sofia Loren amb tanta vehemència, que la seva esposa va acabar per respondre-li que no n’hi havia per tant, que l’actriu italiana era una dentuda.

-Això no ho sé, encara no he arribat tan amunt- va respondre el marit.

Lliuri’m Déu de comparar Patrícia Plaja amb Sofia Loren, si trec aquesta a col·lació és per a demostrar que un escot pronunciat pot despistar a alguns homes del que succeeix més amunt, fins i tot de les opinions de Patricia Plaja, en el cas que en tingués.

Un suposa que, com abans a TVE, hi ha algú a TV3 la funció del qual és, cinta mètrica en mà, mesurar escots, cames i cuixes de les convidades. Algun comissari dels que pul·lulen pels passadissos de TV3 devia cridar l’atenció d’un subordinat, qui al seu torn ordenaria a un empleat que pugés mig metre la camisa de la portaveu, d’alguna cosa han de servir els milers de sous que els catalans paguem a TV3. Si no serveixen per a dur a terme una bona programació, que serveixin per a preservar-nos la moral.

Ja en els anys 40, monsenyor Pla i Deniel -sens dubte preveient el que succeiria a TV3- va publicar unes normes de decència cristiana, la segona de les quals resava, mai més ben dit: «és contra la modèstia l’escot, i n’hi ha de tan atrevits que podrien ser greument pecaminosos per la deshonesta intenció que revelen o per l’escàndol que produeixen». Més encara, en la tercera insistia, resant ara així: «és contra la modèstia portar màniga curta de manera que no cobreixi el braç almenys fins al colze». Aquí Patrícia Plaja sí que va estar modesta, perquè si bé mostrava el naixement de dos pits -això li pot succeir a qualsevol- se’n va guardar molt de mostrar ni un sol colze, vagi una cosa per l’altra, amén.

Compartir l'article

stats