Quiosc

Diari de Girona

Josep Guardiola

Del 1988 al 2022, passant Pel 2008

Epi, Joan Guisset, Pep Pujols, Gig Sims, Àlex Portas, Manolo Álvarez, Alberto Díaz, Miki de los Aires, Joan Montes, Jimmy Wright i evidentment Guifré Gol a la banqueta, formaven l’equip que el 7 de maig de 1988 va derrotar el poderós Cajamadrid a Palau Sacosta i va assolir l’ascens a la lliga ACB sota el nom de Valvi Girona. Fins el dia d’avui, l’únic conjunt gironí que ha pujat a la màxima categoria del bàsquet masculí estatal, en la qual s’hi va estar vint temporades ininterrompudes.

Aquella va ser una nit de glòria que va donar pas a dues dècades en les quals Girona es va bolcar en el món de la cistella, veient com Palau Sacosta es canviava pel nou Fontajau i com l’esmentat Valvi es transformava en Girona Gavis, Casademont Girona i finalment en Akasvayu, nom amb el qual varen morir el club i el bàsquet masculí d’elit a la ciutat, el 25 de juliol de 2008.

Aquest cap de setmana, Fjellerup, Jawara, Sturup, Vecvagars, Franch, Sorolla, Sevillano, Urtasun, el pal de paller Marc Gasol, i tres gironins com Sàbat, Vila i Sargatal poden arreglar allò que es va espatllar fa catorze anys. Perquè darrere d’un ascens hi ha l’eufòria de la base, la rellevància esportiva d’estar entre els millors i la potencialitat de la mateixa ciutat.

I ara que això pot tornar, els que varen viure allò tornen a recordar el temps que varen estar lamentant que es perdés una plaça que sempre s’havia defensat amb molt orgull, dignitat i una gran dosi de sacrifici de molta gent. Començant per Joaquim Vidal, a qui sempre va associada la paraula ACB. I és amb tot mereixement que sigui així. 

Els més joves no ho saben, però el bàsquet també va tenir la nit del Lugo... i la de l’Osca, una tarda esbojarrada a Manresa, el cap de setmana de la FIBA Cup, l’ULEB de Torí, grans noms propis i alguns mites. Dies que aquest cap de setmana poden començar a tornar. 

Compartir l'article

stats