Mentre esmorzo rumio el tema d’aquesta columna setmanal i m’adono que tinc al davant una caixa de galetes on el fabricant destaca que no contenen oli de palma. Em fa gràcia que es presumeixi del que no fa servir, i no dels ingredients que sí que s’utilitzen. Instintivament pregunto al senyor Google per aquest oli que es veu que és tan dolent. Centenars de pàgines web en parlen, la major part xerrameca poc acreditada. L’oli de palma, veig en una d’elles, és culpable de la desforestació de l’Amazones! Procuro centrar-me en pàgines serioses i arribo a la conclusió que no hi ha cap evidència científica que l’ús d’aquest oli, en dosis normals, representi més perill per a la salut que altres olis vegetals. I me n’adono també que anar contra aquest producte natural és anar en contra de l’economia de països pobres tropicals que el produeixen i exporten.
Cada cop crec menys en res que comenci amb la frase: Un recent estudi diu que..., perquè el recent estudi que diu el que sigui, té sempre algú que l’ha finançat. Per posar un exemple extrem: Quin crèdit es pot donar a un estudi que diu que la sacarina és cancerígena si ha estat pagat pels productors de sucre? I recordo que el nostre Josep Pla tenia una pregunta recurrent: Això, qui ho paga? Arribats a aquest punt, un es pregunta si no estem immersos ja en una gran bola on tot és mentida i manipulació i on s’agafen als nostres valors i als nostres sentiments més nobles per a portar l’aigua al molí d’interessos econòmics que se’ns escapen i no controlem.
Com s’explica que poderoses organitzacions ecologistes facin campanya contra l’energia eòlica i s’oposin a semblar àrees desèrtiques de molins o plaques fotovoltaiques? Qui ens ha convençut que és mala cosa posar uns aerogeneradors mar endins? Això, qui ho paga?
Hem arribat a un punt que ho hem de posar en dubte tot. Si em permet la broma el lector, el convido a pensar si no serà que un servidor ha estat convidat a un luxós viatge tropical per part de l’Associació d’Importadors d’Oli de Palma. Que, ja ho ben asseguro, que no és el cas.
Creieu-me, no hi ha res més perillós que una notícia que comença amb la frase un estudi recent conclou que..., és gairebé tan perillosa com quan algú ens envia una informació i ens assegura que ho sap del cert perquè li ha dit el seu cunyat que treballa al Trueta. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
