Diari de Girona

Diari de Girona

Eduard Rojo Torrecilla

Francisco Largo Caballero i el protagonisme de la classe treballadora

Quan la doctora Maria Jesús Espuny, professora honorària (no només pel títol oficial sinó per la brillantor de les aportacions doctrinals) de la Universitat Autònoma de Barcelona, reconeguda especialista en l’estudi de les relacions laborals al llarg de la història d’Espanya, va tenir l’amabilitat de regalar-me el llibre i demanar-me que fes una breu glossa del mateix, no vaig tenir cap altre remei que contestar afirmativament.

I ho vaig fer amb molta satisfacció per un doble motiu: en primer lloc, perquè la vida de Francisco Largo Caballero és, deu ser, de coneixement obligat per comprendre la convulsa història del nostre país al primer terç (encara que en realitat s’estén fins a la data de la seva mort el 1946) del segle XX; en segon lloc, perquè com a laboralista he parat especial atenció a la fructífera etapa de la Segona República, i molt especialment del període inicial en què el dirigent socialista va ocupar la cartera del Ministeri de Treball.

Ja vaig dedicar, a la recensió del llibre Centenari del Ministeri de Treball (1920-2020), un apartat a descriure, de la mà de l’autora del capítol dedicat a aquell període històric, la professora Josefina Cuesta, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Salamanca, les fites més rellevants. Però no vull deixar de destacar igualment la importància, certament menor al meu parer però que no per això ha de deixar d’apuntar-se, de la regulació de la legislació laboral del període 1923-1931, estudiada amb tot detall per la professora María Jesús Espuny al seu article «La tasca del Ministeri de Treball durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)».

La presentació de llibre va a càrrec del President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de la viceministra segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i del Secretari general de la Unió General de Treballadors, José María Álvarez. A més, i a l’apartat de l’obra anomenat «Capítols institucionals», trobem el (encara) director general de l’Organització Internacional del Treball, Guy Rider, el ministre del Cultura i Esport, Miquel Iceta, la presidenta del Partit Socialista Obrer Espanyol, Cristina Narbona, i la neta de Francisco Largo Caballero, Sonia Largo.

L’obra consta d’onze capítols científics, en què el professorat de diverses universitats i de la Fundació Pablo Iglesias passa revista a la vida política i social de Largo Caballero, alhora que també de la vida del PSOE, del moviment sindical centrat llavors tant a la UGT com a la Confederació Nacional del Treball, i més en general del que era la realitat política i social espanyola, amb especial atenció a l’actuació del dirigent socialista com a màxim responsable durant un temps del Ministeri de Treball i també de la Presidència del Govern, sense oblidar l’existència d’un últim capítol en què es parla tant del passat com molt especialment del present i dels reptes del socialisme davant de l’immediat futur.

Acaba la publicació amb una molt àmplia, detallada i rigorosa bibliografia, en què òbviament el món jurídic laboralista té un paper rellevant ja que no en va el període 1931-33 pot considerar-se com a clau en la conformació del Dret del Treball, anant molt més allà del mer concepte de legislació laboral, a Espanya i la petjada de la qual segueix estant ben present a la nostra norma més important actualment, la Llei de l’Estatut dels Treballadors. A més, hi ha una relació completa de l’obra exposada a l’exposició que es va inaugurar el març d’aquest any, a Salamanca, per commemorar el 75è aniversari de la mort del dirigent socialista, ajornada un any a conseqüència de la crisi sanitària.

És impossible resumir en poques línies la quantitat d’informació, anàlisi, reflexions i crítiques que a l’obra ara comentada s’efectuen sobre la vida i la influència de Largo Caballero, si bé sí que es pot dir que totes les aportacions, tant les anomenada «institucionals» com les científiques, coincideixen que la història d’Espanya no es pot estudiar sense analitzar a fons el seu impacte, la seva influència, no només al PSOE i a la UGT sinó a tota la política espanyola durant, molt especialment, l’etapa de la Dictadura del General Primo de Rivera i, molt més, durant la Segona República i el breu però extraordinàriament fructífer període en què va estar al capdavant del Ministeri de Treball.

Per això, té plena raó el president del Govern quan afirma que «no podem entendre el nostre present polític i social sense la figura de Largo Caballero en el nostre passat. Hi ha herències que ningú no podrà esborrar que posin aquells que revisiten la nostra Història, incapaços de reconciliar-se amb ella». Suposo que en «aquells», inclou els que retirant el nom de Largo Caballero d’un carrer creuen que poden fer (fer-nos) oblidar la història d’Espanya

No menys rellevant, des de la perspectiva laboral, tal com destaca la ministra Yolanda Díaz, és que durant el seu mandat entre el 1931 i el 1933 va impulsar les relacions amb l’OIT, «en una etapa decisiva per al Dret del Treball, en què Espanya va ratificar i va aplicar nombrosos acords internacionals de protecció dels treballadors». Justament la seva estreta relació amb l’OIT és subratllada pel seu (encara) Director General, que posa de manifest que el dirigent socialista sempre va ser un fervent defensor de l’OIT, «de la idea de la consecució de la justícia social a través del tripartisme i de tot el potencial que l’Organització tenia per millorar les condicions de vida i de salut dels treballadors».

En definitiva, una obra la lectura de la qual recomano, per no oblidar la vida política i social d’Espanya durant la segona república.

Compartir l'article

stats