Ara ja és evident la decadència de l’AP-7, però molts ho vam veure des de l’inici de les primeres setmanes sense peatges.

Al poc temps d’alliberar-se el pagament d’aquesta via vaig trobar-me molts dies amb tres carrils ocupats per camions, amb molts d’ells avançant pel tercer carril en estar ocupats els altres dos.

Continuo veient avançaments perillosos de camions, continuo veient cotxes (alguns d’estrangers, d’altres d’aquí) que superen i de llarg els 120 km/h permesos.

Veig cotxes aturats al voral i no on haurien de fer-ho, a les zones de descans de fora la via, i penses en el perill que genera tanta inconsciència de part de certs conductors.

També he vist cotxes precintats que s’han de treure el més aviat possible i que es passen dies així.

Veus tot allò que es veu en una carretera normal que no és una autopista, però on es continua permetent la velocitat de sempre malgrat que el volum del trànsit s’hagi multiplicat per qui sap el nombre de vehicles.