Depèn del jutge és sense cap mena de dubte la frase que pronuncien amb més freqüència els advocats quan el client pregunta com anirà la cosa. Si aquest se’l queda mirant l’advocat li preguntarà sarcàstic si ha jugat alguna vegada a la ruleta russa. Afegirà tot seguit, per evitar que el client se li escapi corrents, que la llei és interpretable. Un argument que no és precisament tranquil·litzador. Si hi pot haver tantes interpretacions com jutges hi ha, la possibilitat que a ell li toqui la interpretació que li convé és infinitament menor que la possibilitat de fer-se ric jugant a la ruleta russa.
Si les lleis posseeixen una certa mal·leabilitat com interpretar les paraules del Sr. Ledesma, President del Tribunal Suprem, que insisteix que els jutges apliquen estrictament la llei. Un servidor les interpreta com fidelitat a l’esperit de la llei, perquè si no fos així, si es guardés fidelitat a la lletra de la llei, aleshores la justícia s’estalviaria un fotimer de nòmines perquè tots els jutges podrien ser substituïts per robots.
No cal patir, però. La secció cinquena de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha rectificat, com sabeu, el criteri sobre la necessitat de revisar els indults dels presos del procés. La raó jurídica és que l’anterior composició de la sala no havia tingut en compte el dret a la tutela judicial efectiva, el dret de tot ciutadà a defensar els seus interessos davant la justícia. En aquest cas els drets dels qui han presentat un recurs contra l’indult de la discòrdia.
Com a metge veig una certa similitud entre la interpretació de la llei i l’ull clínic, i tots sabem que el cementiri està ple de difunts que en vida el seu metge els feu un diagnòstic seguint el mètode tradicional de l’ull clínic.
Sense sortir de l’àmbit de la medicina diré que hi ha robots que són més eficients en algunes especialitats com potser la radiologia en el procés diagnòstic. Diré més, si a un robot se li introdueixen correctament les dades del pacient aquell pot arribar a un diagnòstic precís sense la interferència de biaxos cognitius. En medicina fer ús de les noves tecnologies resulta útil no només per al pacient sinó per al propi metge.
Moltes condemnes per mala praxis mèdica són el resultat per no haver utilitzat tots els mitjans disponibles. Ocorre igual en la justícia? La justícia aprofita la tecnologia per dictar una sentència que tingui una retirada amb una sentència justa?
Un amic advocat em comenta que una jutgessa d’instrucció li denegà una petició de geolocalització d’un mòbil per no carregar de feina els mossos. La seva clienta havia denunciat al seu ex per saltar-se l’ordre d’allunyament. Existien proves circumstancials que donaven pes específic a la denúncia. El dia del judici, en la fase de qüestions prèvies, el jutge denegà a l’advocat la geolocalització perquè seria interferir en la intimitat de l’acusat. Em vull imaginar a la dona rient a cor què vols per no plorar a llàgrima viva. El meu ex sí, quan es passa per l’arc de triomf l’ordre d’allunyament, que viola la meva intimitat, se’n riu del jutge i del fiscal, i per més inri no li fan falta advocats! En el judici la fiscal cregué oportú no fer cap pregunta a l’acusada ni tan sols mirar-la.
En medicina es considera que un metge no ha actuat segons la bona pràctica si no ha tractat a un pacient com ho hagués fet amb el seu fill o la seva mare. Actuen jutges i fiscals en un judici com si la víctima fos un familiar seu?
La justícia acumula triennis i deixadesa. En el cas que he exposat a tall d’exemple dubto que a la dona se li hagués respectat el seu dret a una tutela judicial efectiva.
