Quin sentit pot tenir fer esclatar un petard de gran potència a les quatre de la matinada enmig d’un poble o ciutat si no és per fer la gracieta i molestar els veïns? I fer-ho més d’un dia? És per provocar que la gent deixi anar un renec per l’espant? Per què els gossos lladrin? Fer soroll perquè sí? Malmetre mobiliari urbà o propietats privades? No recollir les restes de pirotècnia?
Prohibir no està de moda i ara no es pot prohibir res, però sí que es poden posar un seguit de normes per tal que els qui volen gastar-se fortunes en petards i cremar-los en segons puguin fer-ho. No només per evitar molèsties a gent que no els suporta. No només per evitar l’angoixa dels animals. No només per evitar causar estrès a nadons o persones amb sensibilitats sonores. No només perquè els boscos estan secs i es poden generar incendis forestals de conseqüències nefastes.
Poblacions com la Cellera de Ter, Sant Julià de Ramis o l’Estartit han instaurat horaris concrets i zones delimitades on qui vulgui perdre el temps a base de fer sorolls pugui fer-ho i escurar-se les butxaques i la cartera pugui fer-ho. Almenys han fet un pas endavant. Però no cal tirar petards per passar-s’ho bé per Sant Joan i aplaudeixo campanyes com la que diu «fica’t els petards al cul».
