Quiosc

Diari de Girona

Jordi Xargayó

Girona FC: Ara toca planificar bé

Disset dels vint equips de Primera fa un mes que descansen i planifiquen la temporada vinent. Els dos que van pujar per la via directa de Segona A (Valladolid i Almeria) fa tres setmanes que es troben en la mateixa situació. El Girona FC, que d’entrada és l’equip més fluix de Primera, després d’haver quedat sisè a Segona, està en clar desavantatge per a l’inici del campionat. La part positiva és que, en les últimes vuit temporades, sis dels equips que han pujat a través del play-off han aconseguit la permanència el primer any, entre ells l’Elx i el Rayo que van derrotar al Girona. Només van baixar Osasuna (2015-16) i Mallorca (2018-19).

El brillant ascens a Primera no tapa la deficient gestió dels fitxatges d’aquests últims anys, sobretot els de la temporada posterior al descens de Primera, que van hipotecar la resta d’exercicis, passant de tenir el límit salarial més gran al menor de tots. Com tampoc amaga que Quique Cárcel no va encertar el relleu de Pablo Machín fins que va fitxar el quart entrenador (Francisco). Per això, ara el més important és saber planificar la temporada vinent.

El model a seguir és el de l’any del debut a Primera. I, per això, com aleshores, cal que a la direcció esportiva no li tremoli el pols a l’hora de prescindir de jugadors que han participat en l’ascens. Recordem que, entre d’altres, cap dels dos davanters (Longo i Sandaza), jugadors clau en aquell ascens, va continuar. Hi ha massa jugadors amb contracte en vigor (entre ells Àlex Gallar, el cost del qual, per una aportació nul·la a l’equip, ja deu superar els 4 milions d’euros, i Jordi Calavera). I, en canvi, dos dels jugadors més determinants d’enguany (Pol Lozano i Alex Baena) tornen al seu club (Espanyol i Vila-real, respectivament).

Després d’haver enfonsat el Granada i de ser actualment l’accionista minoritari, suposo que ens hem de prendre de broma les paraules de Pere Guardiola a RAC 1: «Hem de fer tres o quatre incorporacions». Fa sis anys, se’n van fer una dotzena. Tocarà fer el mateix si es vol fer una plantilla competitiva. I esperem que ara que, igual que amb Machín en el seu dia, s’ha trobat l’entrenador ideal, Michel, se l’escolti, i que la contractació de jugadors no depengui del Big Data o de la intel·ligència artificial. Posa els pèls de punta el que va desvetllar Machín la setmana passada a Diari de Girona sobre el fitxatge d’Stuani: «Ho vaig veure com una bona oportunitat. Però, el City, o l’anomenat Big Data, ens desaconsellaven que vingués. Hi havia gent , tots ells molt entesos, que deia que si Stuani feia set gols o vuit gols ja seria un miracle». O que Ferran Soriano, cara visible de l’accionista majoritari, manifestés dilluns que «a l’octubre la intel·ligència artificial ens va recomanar no tocar res al Girona perquè la temporada acabaria anant bé». O sigui, que, sort que van consultar a la Verge de Montserrat perquè si no haurien destituït al vertader artífex de l’ascens, Michel Sánchez.

Les lligues es guanyen o es perden als estius quan es confeccionen les plantilles. El Girona no va patir gens l’any del debut a Primera, per la feina feta en la pretemporada, i va perdre la categoria l’any següent quan, amb Machín fora, ningú no va veure que calia renovar la plantilla. I planificar bé vol dir, entre altres coses, que, si jugues amb tres centrals, n’has de tenir més a la plantilla (no passa res si algun dia es fitxa un central ràpid), que has de convèncer al City que no t’enviï mediocritats com Pablo Moreno, Sarmiento, Patrick Roberts o Marlos Moreno, entre molts d’altres, i has de tenir l’ull suficient (no el Big Data) per fitxar jugadors de rendiment immediat.

Calia dedicar l’ascens a Eusebio? Quique Cárcel va tornar a posar en evidència diumenge la distància que hi ha entre els propietaris i gestors del Girona FC i els seus aficionats, com s’ha comprovat també amb la gestió de la venda de les entrades en les dues eliminatòries de play-off o amb el canvi d’escut. El director esportiu vitalici ens va deixar glaçats quan va aparèixer davant les càmeres de Movistar i el primer que va fer va ser dedicar l’ascens a Eusebio Sacristán, l’entrenador que va baixar el Girona a Segona després d’una decebedora temporada (tres victòries de 19 partits a Montilivi). Algú s’imagina que l’any vinent el Barça guanya la Lliga i el primer que fa el seu director de futbol, Mateu Alemany, a peu de camp, és dedicar el títol a Quique Setién pel treball que va fer tres temporades enrera, l’any del 2-8 contra el Bayern Munic? Oi que no?

Compartir l'article

stats