Lafuga de Logan és una sensacional pel·lícula de ciència-ficció un xic antiquada, dirigida per Michael Anderson i basada en la novel·la homònima de George Clayton Johnson i William F. Nolan, en la qual els habitants d’una megalòpolis del segle XXIII, passaven la major part del temps gaudint dels plaers de la vida fins a complir els trenta anys, moment en què eren obligats a morir. Aquí és quan el Logan del títol, un policia encarregat de capturar trentenaris, es rebel·la quan la trentena l’acaba atrapant a ell. La setmana passada vaig co-encapçalar una expedició estudiantil de viatge de fi de curs a PortAventura, un fet que va fer-me sentir com el pobre Logan fugint del seu destí fatal, tot i que canviant els sibarites del film per una munió d’adolescents desbocats d’arreu que s’havien donat cita al parc temàtic de cartó-pedra més popular de Catalunya, per donar-ho tot. Una autèntica bogeria.
Feia quasi quinze anys que no posava els peus a PortAventura, i si no fos perquè hi tenia l’entrada pagada, m’hi hauria passat tranquil·lament quinze anys més. O els que fes falta! Aquella irrefrenable atracció que em va provocar la seva inauguració l’any 1995, tot plegat fruit de la combinació resultant entre la novetat d’una proposta d’oci com aquesta inèdita a casa nostra i la meva incipient joventut, havia minvat. Quasi tres dècades després d’aquella primera vegada, aquest nou retorn em situava entre la curiositat i la mandra, un contradictori còctel d’emocions que va esdevenir trampa mortal al poc d’arribar. En efecte, fer avui una visita al centre lúdic en aquest context i pretendre que sigui plaent, només s’entén des de la ment trastocada d’un masoquista, perquè a banda de les quatre novetats òbvies per actualitzar i refrescar l’interès del públic visitant, no hi ha massa que justifiqui similar tortura, més aviat el contrari gràcies a les sofertes cues, que n’hi ha a tot arreu i a totes hores, i que s’erigeixen en unes atraccions per si mateixes generadores d’estrès i odi en tota regla! M’agradaria veure Gandhi fent cua al Red Force, al Shambala o al Furius Baco… Pacifisme, els meus collons!
Les cues continuen gestionant-se igual de malament o pitjor, i sia això sumem que ara som més i que tot just acabem de sortir d’una pandèmia, doncs el merder que es munta és més gros. Sorprèn, a més, la falta de vigilància i sensibilitat amb el visitant (gent colant-se amb total impunitat), però si aquest és capaç de passar-se fins a tres hores de la seva vida per pujar a una atracció (bona o no) sense queixar-se, i que en el millor dels casos supera el minut de trajecte, ja s’ho farà. Sempre hi ha l’opció, això sí, de pagar un plus de 75 € per estalviar-se totes les cues. Afortunats qui en pugui disposar, perquè ells seran els primers! Això és PortAventura i la seva bíblia, un reflex caricaturesc del capitalisme classista i exacerbat de la nostra societat. I que no falti!
