Feia cinc anys que no lloava el vostre encomiable servei, quasi incondicional, vers l’alumnat. Moltes gràcies a tots els qui heu compartit el camí de l’educació.

Ensenyament té un Departament de Recursos Humans. Per ell hi han passat una munió de persones: els qui s’han jubilat, els que hi treballen de fa anys, els de recent incorporació –alguns són especialistes–... Han exercit la seva competència professional de manera eficaç i amb molt bona voluntat procurant sempre beneficiar els alumnes –en alguns casos ajudant-los de manera quasi altruista i respectant la seva intimitat–.

A Infantil i Primària el que s’ensenya els queda per la vida. A Secundària els preparen perquè, d’acord amb les seves aptituds, escullin la Formació Professional escaient o vagin a la Universitat per a dedicar-se a la docència, la investigació, l’empresa privada, l’Administració...

Quin privilegi i sort té la Generalitat de tenir al seu servei aquestes «persones humanes, amb recursos...». Conec mestres que s’emporten feina a casa i Professors de Secundària que pateixen per posar una qualificació el més justa possible a un alumne... Són col·lectius amb una responsabilitat molt gran.

Les famílies, els mestres i els professors saben de manera empírica que si es respecta la dignitat d’una persona des de la seva infància i «viu embolcallada d’estimació, equitat, llibertat i encoratjament, aprèn a ser: justa, lliure, generosa, servicial i acollidora».

Sou els forjadors d’una nova societat... La realitat ens demostra que per: educar, ser i estimar es requereix molt de temps. Visca el treball ben fet i l’espera pacient.