Quiosc

Diari de Girona

Jordi Xargayó

El populisme crema Catalunya

Catalunya ha viscut una setmana negra d’incendis. El mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va dir dimarts al Parlament que la xifra de dos-cents focs en una setmana no es veia des de les onades d’incendis dels anys noranta. Més sorprenent és el que, en la mateixa sessió parlamentària, va manifestar la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. Ella, que té els boscos dintre de les seves competències, va explicar que la desatenció forestal, juntament amb les altes temperatures provocades pel canvi climàtic, era una de les causes dels incendis: “Els boscos de Catalunya són de fa cinquanta anys i no estan preparats per aquestes condicions. S’han d’adaptar. I només hi ha dues maneres d’adaptar-se: o cremant o gestionant-los”, va explicar Teresa Jordà. És curiós com parlen els polítics catalans. La inversió de la Generalitat en neteja i manteniment de boscos és ridícula, però no són mai responsables de res. Jordà fa quatre anys que és consellera del sector. Ja comença a ser hora que sàpiga que la gestió dels boscos és del seu departament.

Però resulta que aquesta onada d’incendis va coincidir amb gairebé mig govern de la Generalitat de viatge a l’estranger (devien celebrar el Corpus, com a bons creients), entre ells els dos principals càrrecs: el president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró. Aragonès se’n va anar a Suïssa l’endemà que comencessin els focs, acompanyat d’altres dos consellers del seu govern, la de Presidència, Laura Vilagrà, i el d’Empresa, Roger Torrent. Motiu del viatge? Visitar a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que, amb diners públics, viu a cor què vols al país helvètic, malgrat que ella s’autoproclami exiliada. Sí, el president de Catalunya i dos destacats consellers se’n van anar a gaudir dels meravellosos i idíl·lics paisatges suïssos, mentre deixaven els de Catalunya cremant-se. I l’ínclit Puigneró, el conseller especialitzat a escriure tuits contra Espanya per tapar la seva ineptitud, va anar a París per motius desconeguts, res a veure amb el seu càrrec. També, mentre part de Catalunya cremava, la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, se’n va anar d’excursió al Senegal per fotografiar-se amb Lluís Llach. Igual ens estan transmetent el missatge que el país pot funcionar perfectament sense govern.

El més fantàstic, el millor de tot, és que, llevat d’unes crítiques del PSC, no ha passat absolutament res. Cap debat, cap polèmica, tothom feliç. Els mitjans de comunicació catalans estan més pendents de Mónica Oltra que del que succeeix a Catalunya. Com sempre. Periodisme al servei del poder, del que paga.

Tots, absolutament tots els viatges, eren molt més que prescindibles. Això sí, com que el populisme és el seu llibre de capçalera, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha tornat a treure aquesta setmana el manual del victimisme per proclamar que “ha guanyat l’anticatalanisme”, en referència a la frustrada candidatura conjunta de Catalunya i l’Aragó pels Jocs Olímpics d’hivern 2030. Sí, uns viuen de l’anticatalanisme i els altres de l’antiespanyolisme. Javier Lambán (PSOE), al qual no seré jo qui el defensi, i Isabel Díaz Ayuso (PP) són alumnes més que avançats del populisme que va estrenar Artur Mas fa una dècada a la política catalana, i que ha tingut destacats deixebles en les figures de Carles Puigdemont i Quim Torra.

Jordi Pujol va escriure l’any 1976, tot i que va demanar disculpes dues dècades més tard, que “l’home andalús no és un home coherent, és un home anàrquic, és un home destruït, és generalment un home poc fet, un home que viu en un estat d’ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual”. Aquesta setmana, un polític andalús, nascut a Barcelona, Juanma Moreno Bonilla, de dretes, com Pujol i la majoria dels governs que ha tingut Catalunya des de 1980, inclòs l’actual, ens ha demostrat que també es poden guanyar eleccions sense estridències i sense recórrer al populisme barat que a Catalunya ho ha cremat gairebé tot.

Compartir l'article

stats