A qualsevol convocatòria d’eleccions arreu d’Espanya, els candidats vomiten diarrea per la boca per fer servir els seus arguments parlant contra Catalunya.

No som una regió, som una nació i això ens ho fan pagar, amb un 155 vigent PP, PSOE o PSOE, PP amb la complaença del Borbó. 

Aportem el 20% del PIB Nacional, tenim endarrerits 10.300 milions d’euros aprovats per llei, amb inversions a 100% només en rebem el 36 %, tenim encallat el cinturó mediterrani, els indults encara pengen d’un fil amb els recursos presentats al TC.

Espanya està a punt de fallida, si no hi està, i el president presumint per Europa no sé pas de què, i deixa Espanya pels seus escolanets. Hem traït els sahrauís, com ja va fer el Rei Emèrit en funcions, i Argèlia ens ho pot pagar molt car. 

Tenim una administració sobrecarregada amb sous que es mouen entre 60.000 – 80.000 €, què han de dir els mileuristes i els pensionistes?

L’economia primària, agricultura, ramaderia i pesca es va despoblant per la poca ajuda interna que es mereix, i la Sanitat? i l’Educació? La única inversió a Catalunya va ser l’Eix Transversal portat a terme per la Generalitat. Catalunya, des del 1992, ha rebut petits pedaços, i el nostre govern, cada vegada que Madrid apreta, ens baixem els pantalons, aprovem l’investidura d’en Sánchez, li aprovem els pressupostos i a voltes de 25 % del català, exigim, cridem, emplacem , però seguim essent cornuts i pagant el beure. Tenim 10.000 avis pendents de plaça per residència, que es pensen que ells no arribaran a vells?

Si tan dolents som, i som tan males persones, deixeu-nos marxar, foteu-nos fora d’Espanya que nosaltres marxarem contents dient «bon vent i barca nova».