Catalunya ha viscut una onada d’incendis forestals aquest mes de juny i han cremat prop de 5000 ha. Davant la desgràcia, les opinions expressades en els mitjans de comunicació solen ser sempre les mateixes: «els incendis s’han d’apagar a l’hivern», «hi havia pocs mitjans, van arribar tard», «manca gestió als nostres boscos»... A Catalunya també és típic allò de «no van avisar a UME». I van acompanyades d’imatges, totes molt semblants sigui quin sigui l’incendi, amb declaracions dels veïns lamentant les pèrdues de propietats i animals, la solidaritat a poliesportius i les corresponents declaracions dels alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats. I si l’incendi és important, l’aparició dels polítics més importants del país, en general quan tot comença a estar controlat; això sí, en mànigues de camisa. És com si tot respongués a un guió preestablert que es repeteix incendi rere incendi.
El nostre país que cada cop té més superfície forestal degut sobretot a l’abandonament de conreus i també a la manca d’aprofitament dels seus recursos, amb una gestió insuficient, que no arriba ni al 15% del total d’hectàrees. La majoria d’aquests boscos són de pins, molt combustibles; tot plegat és una bomba potencial sempre a punt d’esclatar. I el desencadenant poden ser causes naturals (tempestes elèctriques), imprudències humanes i també els piròmans que gaudeixen, malaltissament, veient l’espectacularitat del que han provocat.
Encara s’hi afegeix un tercer element: una climatologia cada cop més extrema, on les pluges estan mal distribuïdes (si plou molt a l’hivern, la biomassa augmenta significativament), els vents són persistents i més intensos i al damunt, les onades de calor són cada vegada més nombroses i més fortes. És a dir, el canvi climàtic és afavoridor dels incendis forestals i caldrà invertir cada cop més en prevenció, cosa difícil quan tot indica que anem cap a una crisi econòmica on caldran retallades que normalment es fan en coses que no tenen la necessitat assegurada.
En aquest article voldria aportar una visió potser diferent dels incendis forestals i fer-ho en termes de CO2, que tots sabem que és un dels gasos que provoquen el canvi climàtic.
Quan un bosc crema, la combustió provoca l’emissió de CO2, el carboni que estava fixat a la fusta, que estaria immobilitzat durant molts anys (durant tota la vida de l’arbre o si després se’n fan mobles o altres elements de construcció) i que en tot cas s’alliberaria lentament en el procés de mort i podriment, es deixa anar de sobte. Es calcula que quan crema un bosc, s’alliberen de l’ordre de 40 Tm CO2/ha. Per tant, si s’han cremat unes 5.000 ha, això ha suposat l’emissió de 200.000 Tm/CO2. És molt o poc? Bé, equival a les emissions anuals d’uns 30.000 automòbils de dièsel.
Però hi ha un segon factor molt important: els boscos són embornals de CO2, és a dir, que redueixen les concentracions del CO2 a l’atmosfera. Aquí els números són més difícils de trobar i depenen de la tipologia del bosc, de la seva densitat, de l’edat dels arbres, etc. Però un valor de 8 Tm/ha/any sembla prou acurat. Després d’un incendi, un bosc triga molt a recuperar-se, posem almenys 30 anys fins que de nou torni a fer gran part de la seva funció d’embornal. Per tant, en tot aquest temps haurà deixat de fixar de l’orde de 240 TmCO2/ha; i si enguany a Catalunya han cremat fins ara 5.000 ha, vol dir que hem compromès una funció d’embornal d’aproximadament 1,2 MTn/CO2. Això és molt o poc? Bé, és exactament el que diuen que estalviaran els promotors del Parc Tramuntana cada any quan funcioni la primera fase de la instal·lació industrial (450Mw) d’eòlica marina al golf de Roses.
Curt i ras: el que hem perdut amb la combustió de 5.000 ha de bosc fins que recuperi plenament la seva funció, és equivalent al que guanyarem en un any per posar 30 aerogeneradors gegants davant de les costes de l’Empordà. I si als darrers deu anys han cremat a Catalunya unes 30.000 ha de bosc, és fàcil deduir que el pes dels incendis forestals en el balanç de CO2 a l’atmosfera és, com a mínim, significatiu.
Aquestes xifres, més enllà de la seva exactitud, han de fer-nos reflexionar. Evitar els incendis forestals, en termes de balanç de CO2, pot tenir el mateix efecte que costoses inversions que malgrat que es justifiquin pel seu estalvi en la petjada de carboni, tenen una clara finalitat de negoci per part dels promotors. I evitar els incendis forestals va molt més enllà de disposar de molts bombers i medis aeris.
Hem de tornar a posar la mirada als nostres boscos. Contenen molts recursos que es poden aprofitar; avui, emmirallats amb l’hidrogen verd, es parla molt poc de la biomassa com a font d’energia calòrica malgrat que també té molts altres usos (habitatges més sostenibles, per exemple). És necessària una bona gestió forestal com també és imprescindible una transició energètica; una i altre estan relacionades i en cap cas, poden anar en contra de la biodiversitat. Seguirem un altre dia.
