Final de curs. Molts estudiants ja pensen en el curs vinent. És hora de revisar les preinscripcions i prematrícules. Davant del boom de demanda d’estudis de Formació Professional (FP) del curs passat, fins al punt que el departament d’Ensenyament es va veure obligat a crear 4000 places extra, enguany s’ha volgut curar amb salut i, el passat abril, s’anuncià que hi hauria un terç de places noves de FP per evitar l’abandonament escolar, com demana la Unió Europea.
Fa anys, a Itàlia, em va tocar parlar del nostre sistema escolar, i vaig haver de dir que era una mena de nan estrafet, amb el cap gegantí (els batxillerats) i el cos i les cames petites i dèbils (la Formació Professional). Sortosament aquests darrers anys les coses han anat canviant. Segons el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, «l’oferta de FP dels últims dos anys haurà crescut més que sumant el creixement de tota l’última dècada». Ja convenia.
El proper curs 2022-23 hi haurà 147.805 places de FP (7.593 més que el curs que acabem sumant-hi les 4000 que es van haver d’improvisar a última hora). Això suposa l’increment de 1.022 docents més i la creació de 276 grups més. D’aquests, 128 seran per a graus mitjans (els que provenen de l’ESO i van fer la preinscripció el 20 al 26 d’abril) i 51 per a graus superiors (després d’un batxillerat o d’un grau mitjà); la resta, més d’un terç dels grups nous, serà per reforçar les vies formatives dels joves en risc d’abandonar els estudis. D’aquesta manera, es crearan 33 grups de programes de formació i inserció (els PFI, que es fan des de fa setze anys per a nois i noies sense l’ESO) i 64 més seran per a FP bàsica, una nova via per a joves amb dificultats per treure’s l’ESO que volen obtenir algun títol reglat i potser encaminar-se cap a graus mitjans.
L’objectiu de tot plegat és doble: en primer lloc, combatre els escandaloses xifres d’abandonament escolar prematur a Catalunya. La UE no vol superar el 10% de persones entre 18 i 24 anys que només tinguin estudis obligatoris, mentre a Catalunya s’arriba al 19%. Justament, amb la idea d’evitar que els joves deixin el sistema educatiu es dona prioritat als alumnes que provenen de 4t d’ESO per prematricular-se a un grau de la FP de l’àmbit professional que hagin escollit. En segon lloc, es vol seguir lluitant contra l’atur juvenil, que a Catalunya és del 24,6%. Segons el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent, «la FP augmenta de manera molt notable les possibilitats d’inserció laboral». Amb el propòsit d’acreditar treballadors sense títol o que volen millorar les seves habilitats, el govern doblarà l’oferta de places per treure’s un certificat (23.568, 12.527 més que el curs anterior) i de formació contínua al SOC (Servei Públic d’Ocupació de Catalunya) o al Consell de Formació Contínua (242.000, 122.000 més que el curs anterior). Sumant aquesta xifra a la de 147.805 de títols de FP reglats i la de 23.568 de certificacions ens dona un total de 413.373 places en el sistema de FP, mai assolit fins avui.
Els consellers Cambray i Torrent van presentar aquesta xifra l’abril passat de manera integrada, això és, sumant-hi les places de l’àmbit educatiu i de l’àmbit laboral. Aquest nou model, anomenat FPCat 365, tindrà una única finestra «flexible i ordenada» entre els dos departaments juntament amb l’Agència de FP de Catalunya, amb una inversió de 727 M€ per aquest any. En aquest sentit, el Consorci d’Educació de Barcelona posarà en marxa una Oficina d’Accés a la FP que actuarà com a «finestreta única» per informar-se i fer gestions relaciones amb l’ingrés a aquests ensenyaments i és d’esperar que n’hi hagi d’altres en d’altres ciutats. Caldrà veure com quedaran els 400 orientadors promesos per als centres, i com es crearan els centres integrats i els centres de segones oportunitats per rescatar alumnes expulsats del sistema.
No cal dir que l’entorn tecnològic (pissarres electròniques, tauletes, mòbils, xats, plataformes, xarxes socials, jocs electrònics...) també influeix en els processos cognitius dels estudiants de FP. Caldria garantir manteniment i assistència tècnica de tot el sistema, però també caldria reflexionar amb calma molts dels factors que actualment, amb l’entorn tecnològic, es posen en joc en el sistema educatiu, vàlids també més enllà de la FP. N’esmentaré mitja dotzena. 1) L’allau d’informació (sumada a la immediatesa comunicativa) no significa saber-la destriar, valorar-la i validar-la. Cal fer un control de qualitat i de certesa de les pàgines que es publiquen. La tecnologia no estalvia esforç personal, encara que existeixen a la xarxa pàgines de treballs dirigides als ganduls (El Rincón del Vago ha estat un clàssic). M’he trobat amb alumnes que en la bibliografia sobre Benguerel escriptor m’hi posaven la del seu fill músic. 2) Dominar tecnologies (hibridacions, hipertextualitats, etc.) no equival a dominar el contingut de la matèria. L’aprenentatge significatiu implica interrelació entre uns continguts i uns altres. I això ho ha de fer el nostre talent i no cap màquina. 3) L’excés d’informació pot ser negatiu a l’hora d’adquirir coneixements, perquè cal distingir molt bé entre informació i coneixement; la dispersió, la manca de selecció adequada sovint emmascaren i entorpeixen els processos d’adquisició de coneixements. Tot i que la tecnologia ens pot estalviar temps, no podem renunciar ni a la memòria ni a l’emmagatzematge ordenat d’allò que anem adquirint. 4) L’autonomia en l’aprenentatge tot i fer un ús adequat de les tecnologies digitals no pot substituir el binomi docent-discent ni el clima que suposa una relació de guiatge i interactuació valorativa entre ells. Qui ha fet el que ha pogut no ha de tenir por a la nota. 5) Cal ser conscients que aprendre no sempre resulta una diversió. Considerar que amb entorns digitals s’aprèn de manera divertida, sense esforç ni dedicació o sense adonar-se’n és una fal·làcia. L’excusa d’alguns alumnes sobre l’avorriment que els causen certs aprenentatges que deixen de banda no són altra cosa que excuses: els entorns digitals poden ajudar a fer els processos d’aprenentatge atractius i interessants, però, de la mateixa manera que en la vida laboral adulta, hi ha moments en què els problemes s’han d’afrontar amb esforç, dedicació i sense ganes, també ho han d’aprendre en el temps de formació. I, finalment, 6) La rapidesa de la comunicació s’ha abocat a acords tàcits de simplificar mots «pq no’s pot perd tps». Aquesta banalització de la paraula escrita, sense tenir en compte l’ortografia ni la sintaxi, està dificultant la presentació no sols de textos acadèmics sinó dels llenguatges formals escrits dels exàmens («el rei no tenia guita», he llegit) i no diem del discurs oral. Per aquesta raó algunes escoles nord-americanes han prohibit tauletes i mòbils.
