A les grans empreses hi ha el Departament de «Recursos Humans». Aquest epígraf porta aparellada una reflexió. A quasi totes les empreses es mou com a eines o instruments: recursos. 

En canvi «Humans amb Recursos» ens permet comprendre més bé quin és el paper d’aquests departaments o àmbits. 

Per una atenció millor i més eficient, caldria que «els qui acompanyen o atenen a les persones, han de saber uns mínims de psicologia del comportament i cognitiva, a més i sobretot de l’emocional i dinàmica. No hem d’oblidar que vivim i actuem d’un fons no únicament subconscient sinó inconscient tant a nivell individual com tribal o col·lectiu». ( Malauradament, aquests darrers nivells no són considerats en el món acadèmic ). 

Convé considerar que tot allò tangible és real, però no tot allò que és real és tangible. I això també pertany a la física quàntica... Allò real és el món observable, no el material únicament.

( El que va dir Max Plank, ho va reforçar un altre físic Albert Einstein, premi Nobel que va visitar –com altres personalitats del moment– l’Escola del Mar de Barcelona, abans de que la destruïssin. En temps de la Mancomunitat –amb uns mestres ben remunerats– professionals d’Europa venien a aprendre el model d’escola català. Però quan les coses van bé, sempre ha de sortir algun «capsigrany» que ho espatlla tot). 

Hem de confiar, malgrat les circumstàncies adverses. Per aquest motiu, desitjo molt d’encert al neuro-científic Sr. Bueno i al seu equip, pels futurs exàmens de «Selectivitat».