Davant la greu crisi en l’abastament d’aliments, especialment de blat, que a nivell mundial ha provocat la guerra d’Ucraïna, la decisió de l’Índia de prohibir les exportacions de blat ha afegit una nova alarma mundial a la situació bèl·lica a Ucraïna, que ja amenaçava amb el desproveïment de cereals, fins al punt que s’adverteix del perill d’una crisi alimentària global. Uns dies abans d’aquesta decisió, el primer ministre indi, Narendra Modi, havia assegurat que el seu país estava preparat per alimentar el món, com ha fet cada cop que la humanitat s’ha vist amenaçada de gana.
La primera conseqüència d’aquest anunci ha estat la immediata pujada rècord del preu del blat als mercats mundials, que ja havia augmentat un quaranta per cent. Com a explicació, les autoritats índies han al·legat la necessitat peremptòria de frenar la inflació, així com l’especulació sobre els preus d’aquest cereal, al temps que perilli l’abastament intern.
Arriba l’estiu i amb ell l’esperit de l’aventura, aquest impuls que ens porta a intentar fer-ho tot i voler descobrir llocs impressionants. Arribar a indrets desconeguts, viatjar per carreteres increïbles i explorar nous destins. Això és l’estiu... Quan miro el calendari i veig l’arribava de les vacances per mi, l’estiu aterra i ho fa quan els carrers s’omplen de sandàlies, però.... quan se’n va, ho fa així; les piscines s’omplen de fulles i no queden festivals d’estiu, quan necessitem una jaqueta i diem adéu als nostres amors d’estiu. Ai els amors d’estiu! Quina màgia la d’aquestes nits al costat de la platja que ens omplen els llavis de promeses. L’encant d’aquests amors és que tenen data de caducitat i potser per això mateix tot és més intens, perquè en les vacances les nits són més llargues.
Els darrers guardians de l’antic llegat religiós del Perú van ésser els inques. Malauradament, les seves creences i «idolatria» van ser «extirpades» i els seus tresors robats, durant els trenta tràgics anys que varen seguir a la conquesta espanyola, el 1532 dC (Graham Hancock).
Les tradicions manifesten l’existència d’una extraordinària civilització que, va existir al Perú molts milers d’anys abans. Es conserven construccions d’aquesta civilització, pel que sembla fundada pels viracotxes, els mateixos éssers misteriosos a qui s’atribueix la creació de les línies de Nazca.
La capital de l’imperi inca era la ciutat de Cuzco, que significa «el melic de la terra» en llengua quítxua, i la divinitat més sagrada Viracotxa.
La terra va patir una gran inundació que la va sumir a les tenebres degut a la desaparició del sol. De cop i volta apareix un home blanc que venia del sud, de gran alçària i tarannà autoritari. Barbut, de pell pàl·lida, i embolcat en un halo de misteri. Es tractava de Viracotxa, mestre de la ciència i la màgia, que esgrimia l’arma del foc celestial i que va arribar en els temps del caos per restaurar la pau al món.
Viracotxa va fer que es formessin terraplens i camps en escarpats barrancs, i murs de contenció. Va crear canals de regadiu i va transmetre al Perú els coneixements de la medicina, la metal·lúrgia, el cultiu dels camps, l’aparellament d’animals, l’art de l’escriptura, així com enginyeria i arquitectura. Aquest home posseïa tal poder que va transformar els turons en valls, fent que els rius fluïssin de la pedra viva. Va recórrer la ruta de l’altiplà cap al nord, obrant miracles al seu pas, fins desaparèixer.
