Quiosc

Diari de Girona

Jordi Molet

Agressions que fan feredat de veure

La imatge de persones amuntegades per la Policia marroquina avergonyeix i posa novament en evidència el tracte que es dispensa als que fugen de la guerra o de la fam i que aspiren a tenir una vida digne al primer món. No és la primera vegada que es veuen accions repressives contra migrants que intenten travessar la frontera. Ho vàrem veure a la guerra de Síria, quan la gent que fugia del conflicte armat intentava arribar a les illes gregues. Ho veiem sovint a la frontera del Estats Units, allà on Trump volia aixecar-hi un mur. Ho veiem a diversos llocs del món on hi ha guerra. Però la imatge que les ONG ens van oferir, de la brutalitat amb què la policia marroquina va tractar els immigrants que volien entrar a Melilla, feia feredat de veure.

Abans que se’n difonguessin les imatges, el president Pedro Sánchez va elogiar l’actuació de la policia marroquina. I l’endemà, quan ja s’havia vist el drama i se sabia els morts i els ferits que hi havia, es va limitar a culpabilitzar-ne les màfies que s’enriqueixen amb el trasllat il·legal de persones. Però no va criticar les forces de seguretat marroquines.

Se suposa que algú que el 2018 va acollir l’Aquarius, que navegava per la Mediterrània a la recerca d’un port amb 600 immigrants a bord, que no deixaven desembarcar enlloc, hauria de tenir un altre tipus de sensibilitat cap al que ha passat a les portes de Melilla. Si en aquell moment va acceptar acollir al port de València aquella gent per raons humanitàries, ara no pot felicitar la policia marroquina que va tenir un comportament bestial amb els immigrants detinguts.

És evident que el canvi de criteri d’Espanya respecte al Sàhara Occidental ha fet que el govern del Marroc passi de fer xantatge amb l’entrada massiva d’immigrants a les places espanyoles del nord d’Àfrica a blindar la frontera amb Espanya. És a dir, per una banda, l’executiu espanyol reconeix que la millor solució per al Sàhara és que l’antiga colònia es converteixi en una regió autònoma del Marroc i, de l’altra, el Marroc es compromet a impedir entrades massives d’immigrants i a no reclamar Ceuta i Melilla, entre altres coses.

Per tant, ara s’ha pogut comprovar que amb aquest acord Espanya ha externalitzat el control de les fronteres, tal com va fer la Unió Europea amb Turquia per aturar el flux migratori que li arribava durant la guerra de Síria.

En qüestions relacionades amb la immigració és fàcil caure en el «bonisme» o en la demagògia i difícil saber la resposta que cal donar als fluxos migratoris sense que hi hagi desequilibris importants en els territoris d’acollida. Tots els especialistes diuen que a molts països de la Unió Europea caldrà població immigrada per cobrir determinats llocs de treball i per rejovenir la mitjana d’edat de la població. Però quan els nouvinguts arriben aquí tenen dificultats per regularitzar la seva situació. La gran contradicció és que per aconseguir feina han de tenir papers i que per obtenir papers han de tenir feina. I és molt difícil trencar aquest cercle viciós.

Tot i això el que no és admissible és que la Policia –la d’aquí o la d’allà– s’acarnissi amb els que fugen desesperadament del seu país. Una cosa és que no els deixin entrar, que caldria veure fins a quin punt no se’n podria permetre l’entrada d’una forma ordenada fins a un determinat nombre, i una altra de molt diferent que se’ls atonyini fins a límits inimaginables i que alguns hi perdin la vida.

Davant les imatges que hem vists, el govern espanyol –el més progressista de la història, com es defineixen ells mateixos– hauria d’expressar la seva condemna i rebuig per un comportament, el de la Policia, que no pot tolerar cap país democràtic.

Compartir l'article

stats