Què tenen en comú els miners de Pennsilvània que van votar per Donald Trump i els anarquistes grecs que van aixecar i cremar barricades a Atenes en protesta per les retallades imposades per la Comunitat Europea? Res? Tot? Tenen en comú la frustració. La desesperació de veure que, més enllà d’ideologies polítiques, el món se’ls hi estava girant en contra. Les mines tancaven, les retallades convertien en insuficients els seus salaris... Els dos grups, com també els ramaders anglesos que van votar a favor del Brexit, se sentien exclosos de la festa. Se sentien frustrats perquè, a diferència del que havia estat la seva vida fins a aquell moment, ja no tenien la seguretat que els seus ingressos eren suficients per arribar a final de mes. Les frustracions comunes dels miners de Pennsilvània i dels anarquistes grecs han estat analitzades pel periodista israelià Nadav Eyal en l’assaig Revolt, Revuelta en l’edició en castellà publicada per Debate. Però Eyal també hauria pogut trobar la mateixa sensació d’angoixa a casa nostra.
Frustració per veure com la benzina cada dia està més lluny de poder tornar a baixar dels dos euros; l’electricitat i la calefacció s’han convertit en béns de luxe; una inflació desbocada que, dia a dia, empetiteix més els sous dels treballadors, les caixes dels comerciants i la viabilitat dels negocis dels autònoms i petits empresaris. El català emprenyat potser (només potser) no votaria a Trump. Però també té por de no poder arribar a final de mes. Molta. I amb raó. Un malestar comú que, de moment, no sembla que hagi de provocar cap revolta. La desesperació es viu en silenci. A casa, a la fàbrica, a l’oficina, darrere el taulell de la botiga o al despatx del negoci. Sense revolta a la vista, però amb la mateixa sensació d’estar exclosos de la festa. I amb idèntica sensació de viure absolutament allunyats dels discursos dels responsables polítics. Uns dirigents que, com li passava a George Bush (pare), que no comprenia per què, tot i els seus èxits en política internacional, anava a perdre les eleccions amb Bill Clinton, no han entès que «és la por de no arribar a final de mes, estúpids».
