Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Xargayó

Catalunya, el país dels silencis

Quan jo començava en el periodisme s’explicava que un periodista de les desaparegudes Hoja del Lunes deixava anar abans d’escriure l’article setmanal: «Se va a enterar el presidente de los Estados Unidos». Segurament, era una llegenda urbana, però servia per explicar-nos als periodistes novells que criticar algú llunyà, que ni tan sols et llegirà, no suposa cap compromís. A Catalunya, la immensa majoria dels mitjans de comunicació continuen fent com aquell periodista de la Hoja del Lunes. Escriuen molt sobre Madrid i molt poc d’allò que passa aquí.

Aquesta setmana s’ha publicat el que hauria de ser un dels escàndols polítics de l’any. Una empresa controlada per la família Parellada va facturar 35 milions d’euros a la Generalitat per la venda de mascaretes i bates de protecció procedents de la Xina els primers dies de la pandèmia, operació per la qual va obtenir més de 24 milions d’euros de beneficis, el que suposa un marge del 500%. Segur que la immensa majoria dels lectors estaran al cas dels 6 milions d’euros de comissions que es van embutxacar Luis Medina, fill del Duque de Feria, i Alberto Luceño per la compra de material sanitari a l’Ajuntament de Madrid, amb un marge del 148%. També de les comissions del germà de Díaz Ayuso. Van ser temes destacats durant uns quants dies a TV3, a Rac 1 i a la majoria dels grans mitjans de comunicació catalans, portades incloses.

En canvi, només els que hagin llegit les informacions publicades per Marcos Lamelas al digital Elconfidencial s’hauran assabentat de les comissions que s’ha embutxacat Roger Parellada, que té una societat offshore a Singapur. A la majoria dels mitjans catalans, silenci absolut, ni una línia, ni cinc segons a TV3. Tampoc no s’han fet ressò de la notícia publicada pel mateix digital, segons la qual l’empresari Roger Parellada va trucar per telèfon a Carola Miró, la dona de Quim Torra, llavors president de la Generalitat, quan l’administració catalana va congelar el compte bancari amb els 35 milions d’euros que havia pagat a Basic Devides. Segur que deu ser una casualitat, com tot el que passa a Catalunya, però dos dies després de la trucada a la dona de Torra els fons van quedar alliberats i es va retirar la denúncia per estafa que s’havia posat davant els Mossos d’Esquadra. Elconfidencial va publicar aquesta notícia dimarts passat. Quim Torra, tan actiu a Twitter per criticar tot el que es fa a Madrid, encara no ha dit ni ase ni bèstia, per descomptat tampoc ha anunciat la presentació de cap querella. Dijous sí que Torra va sortir a defensar l’«honorabilitat» de Laura Borràs.

L’escàndol de les comissions també ha comptat amb la silenciosa complicitat de la majoria de partits polítics catalans, llevat de PP i C’s, els únics que han demanat la compareixença de l’exconsellera Alba Vergés. I això que Pere Aragonès no va desmentir res dimecres passat en una interpel·lació parlamentària. Ans al contrari, implícitament va confirmar la veracitat de la notícia publicada: «Havíem d’anar a l’altra banda del món per tenir mascaretes, i ho tornaríem a fer», va dir. Més clar l’aigua. La mateixa resposta que van donar Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida a Madrid.

A veure, uns comissionistes s’embutxaquen 24 milions d’euros, un benefici del 500%, i el govern català es queda tan tranquil? No se sent estafat? Amb l’historial de corrupcions catalanes, costa de creure que pel camí no s’hagi produït cap desviament de diners a altres comptes. Com a mínim, caldria una profunda investigació. En el cas de les comissions de Madrid, almenys sabem en què es van gastar els diners els dos pinxos. No sigui que a Catalunya passi el que va dir Frederic Bastiat, un escriptor i polític francès del segle XIX: «Quan el saqueig esdevé una forma de vida per a un grup d’homes en una societat, amb el pas del temps creen un sistema legal que l’autoritza i un codi moral que el glorifica». Quina República més eixerida ens hauria quedat si se n’haguessin sortit amb la seva.

Compartir l'article

stats