El cas de l’alumna Laura Rocha, a qui se li va denegar la gratuïtat en el primer curs d’universitat pel fet que la seva Matrícula d’Honor l’havia obtingut via Formació Professional i no pel Batxillerat, ha posat al descobert l’escandalosa realitat que envolta algunes de les decisions classistes del govern de la Generalitat, com és justament aquesta de premiar o castigar alumnes brillants en funció d’allò que la grisor d’uns cervells poc avesats al pensament crític varen determinar que podia ser millor pel futur d’aquest país.
Castigar la incorporació dels joves als estudis de FP no només és una injustícia sinó un error majúscul i més amb la realitat socio-laboral d’unes comarques com les gironines on des de sempre s’ha intentat afavorir la integració laboral a través de la formació i més concretament amb el que se n’ha vingut a anomenar Formació Dual, que anys enrere es coneixia com l’aprenentatge. Centres educatius de Girona com els instituts de Montilivi o el Narcís Xifra Masmitjà, amb electrònica, carrosseria de vehicles o reparació de motors de combustió en el primer i de cursos avançats en el camp de l’electricitat en diferents modalitats i especialitats en el segon, són una bona mostra de l’interès que des de fa molts anys s’ha tingut per encarrilar els joves en una determinada especialització en el món laboral. I això sense parlar de la importància i rellevància que ha tingut per a la província de Girona l’existència de l’Escola Oficial d’Hostaleria, una eina bàsica i indispensable per encarar el futur de la indústria turística formant excel·lents professionals en el món dels fogons, la gastronomia, la restauració, la pastisseria i l’ampli ventall de l’atenció turística gràcies a la labor continuada de grans professionals com en el seu moment ho foren els germans Roca que exerciren la docència amb la voluntat de «retornar al centre una petita part de tot allò que l’Escola ens ha donat» en paraules del mateix Josep Roca pronunciades amb motiu de la celebració del 50 aniversari del centre.
Justament ara, als inicis de la temporada estival, amb la pandèmia no pas oblidada però sí amb ganes de deixar-la enrere, s’ha posat de manifest la necessitat de disposar de personal capacitat i preparat particularment en el ram de la restauració i del turisme en general. Feia molts anys que no es veien tants rètols en establiments de tota mena oferint llocs de treball però també amb l’evidència que cada cop hi ha més problemes per cobrir-los ni que sigui amb treballadors procedents de la immigració que després generarà polèmica interessada. Certament que al darrere també hi ha una realitat subjacent de salaris poc atractius però també és cert que cada vegada l’empresari valora més i millor la preparació de la persona a contractar. En aquest sentit, la iniciativa empresarial de Cafès Cornellà implantant un mètode específic conegut com Sistema Integral de Qualitat (SIQ) apunta en la direcció correcta i també la segona edició de la Fira FPDual GI que va organitzar a mitjans de juny la Cambra de Comerç de Girona incidia directament en l’adequada integració al món laboral.
Aquesta era la cara positiva però en el revers de la moneda, gestos com ara castigar sense matrícula gratuïta qui ha passat amb Matrícula d’Honor els estudis de FP fan grinyolar totes les bones iniciatives i les solemnes declaracions dels responsables polítics fetes de cara a la galeria a la recerca de vot perdut. Fa uns anys, l’associació gironina d’empresaris CORVE en paraules del seu vicepresident Lluis Mª Blanch, va fer un crit d’alerta, ja que davant dels avenços tecnològics en el camp del motor era «indispensable dignificar la formació tècnica per poder estar a l’alçada de l’evolució ràpida i constant dels nous models de cotxes que surten al mercat». Em temo que aquella raonable demanda d’implementar seriosament la FP Dual ha quedat en els llimbs dels bons desitjos i, en aquest sentit, el cas de l’alumna Laura Rocha no genera precisament gaires esperances de millora.
