Primer concert, cares de desconcert pel crit «no t’escolto Banyuls» que acabaren en riures i bromes pel bateig de Banyoles del gran Manu Chao. No recordava la seva energia inesgotable, les cançons inacabables i els lemes repetits que fan dels seus concerts una experiència entranyable de les coses que no canvien.
De reüll, podies veure com més d’un buscàvem l’edat a internet, quedant atònites i contentes veient com se les gasten alguns passats els seixanta.
En Manu com sempre, es va entregar del tot, transportant-nos a uns anys que, tot i llunyans i difuminats, va aconseguir rescatar dels fons de les memòries. Salut per totes les persones que segueixen fidels a la seva essència malgrat els embats dels anys.
En Joan Miquel Oliver va fer un trio fantàstic a l’Auditori. Un espectacle veure de tant a prop el teclat absort en la seva música, expressant el que sortia a través dels dits. Les mirades de complicitat dels tres músics, creuant somriures que transmetien el plaer de deixar-se portar, entrant en moments d’un cert èxtasis que senties que podria durar hores, fins que en Joan Miquel decidia fer un petit gest per tancar, i seguim!
Quan els músics s’ho passen tant bé fent el que fan, ser públic és tot un luxe.
Actuació insuperable d’en Rodrigo Laviña i el seu Combo, regalant una alegria i bon rotllo que des del primer moment el públic recollíem amb les mans ben obertes, mimetitzant-nos amb l’energia de sobre l’escenari. Amb il·lusió de veure aquest renaixement del que segueix transformant la ràbia i les incomoditats en un art que et fa vibrar, amb un punt de teràpia col·lectiva, ara des d’un altre lloc, potser des de la maduresa de la reconciliació.
Boníssima l’evolució musical de l’artista que ha sabut trobar la companyia que encaixa perfectament amb el seu projecte i que esdevé musicalment comunitari. Gràcies a les aturades que valen la pena esperar, espero que ens segueixin ajudant a sortir de l’opiaci del dia a dia.
Bon entorn escollit al claustre del Monestir per sentir la delicadesa recollida de les cançons de Maria Jaume. Veient com créixer les llavors.
Voltant per Banyoles amb el so de fons de les diferents propostes artístiques, gaudint dels espais públics i el bon ambient, dansant carrers i places.
Un oasis de directes sense els excessos de la majoria de festivals, que distreuen els sentits a les que estimem la música, així si!
Gràcies a l’(A)phònica per la programació i l’organització que millora any rere any, bona feina i ens retrobem l’any vinent!
