Quiosc

Diari de Girona

El Líban és un dels països de la Mediterrània que han tingut una incidència més profunda en la nostra visió del món. A cavall entre l’antic Egipte i Mesopotàmia, s’hi va desenvolupar la civilització fenícia, que va influir notablement en els orígens de la grega, que, al seu torn, va esdevenir referència indispensable per a la romana. I són notoris els vincles entre realitat fenícia i geografia bíblica. Se’ns fa indispensable referir-nos-hi quan volem explicar d’on venim i qui som. La història recent del Líban ha estat marcada per la dominació otomana, el protectorat francès, la independència i l’equilibri precari entre les comunitats de confessions religioses diferents (maronites, xiïtes, sunnites,...), incloent-hi una llarga guerra civil. Entre els intel·lectuals libanesos, ocupa un lloc destacat Jad Hatem, professor a la prestigiosa Universitat Saint Joseph de Beirut. Autor d’una ambiciosa obra en el camp del pensament i de la literatura, s’ha interessat per la cultura catalana i ha escrit assaigs sobre Ramon Llull, Ausiàs March o Joan Vinyoli. La també professora Lourdes Godoy ha esdevingut una figura clau a l’hora de teixir i difondre aquest vincle tan enriquidor. Ara Lourdes Godoy ens ofereix una excel·lent traducció d’un important llibre poètic de Jad Hatem amb el títol de La llum del país intacte. El volum, on Hatem alterna la prosa poètica i el vers, s’estructura en cinc parts: La festa del país intacte, Les aurores del país intacte, El cor, La fontana de foc i La veritat. Jad Hatem escriu en un dels textos del llibre: «He donat al clar de lluna el nom del país intacte pel qual veig i soc vist i em transfiguro i m’esberlo l’ànima en dos i la recomponc». A La llum del país intacte, hi conflueixen l’esperit vitenc i la reflexió, el misticisme i la sensualitat, el diàleg amb les arrels culturals (Telxínoe, Melakriné,...) i la comunió amb el paisatge. Jad Hatem ens enlluerna amb la seva insòlita capacitat expressiva, que palesa que ens trobem davant d’un escriptor complet. A la primera part, hi trobem aquests versos lluminosos: «Si és d’amor que m’estimes,/ que sigui l’amor feliç», un to que retrobem, ja a la segona part, en versos com aquests: «No vull més lluna que el teu esguard», «La nit que som s’incendia com un fruit deliciós» o «Ets més que la meva respiració». El goig de ser i de sentir es fa, però, present arreu: «És meravellós veure la rosa florir a les teves galtes quan hi acosto els llavis» o «Ja només tinc ulls per als teus ulls i rostre per al teu rostre». Jad Hatem anhela i celebra la bellesa i vincula natura i emoció: «els roures floreixen del desbordament del cor», «Què és un roure, sinó la vida que es vol a si mateixa en les seves miríades de flors» o «el teu rostre recull dins seu tota la natura». La poesia de Jad Hatem té el gruix d’humanitat d’algú que avança pels camins de la saviesa («Només podem tocar lleument la vida» o «Les llàgrimes de la vida fan la veritat»).

Compartir l'article

stats