Quiosc

Diari de Girona

Jordi Roura

L’últim artesà del cinema

Hi va haver-hi una època en què els cinemes no eren contenidors de pel·lícules a cremar en dues setmanes, sinó que, esdeveniment social a banda, es programaven amb estima. L’últim artesà que quedava (o un dels últims) a les comarques gironines, Josep Maria Pallàs, es va jubilar fa algunes setmanes i això, com ell mateix apuntava, era un negre presagi: sala que havia deixat de programar, sala que acabava tancant. L’últim exemple, els històrics Albèniz, amb la seva vergonyosa clausura, sense cap avís, dijous passat.

L’estrena d’Alcarràs fa un parell de mesos va precipitar l’última lliçó de Pallàs: ens vam trobar i li vaig dir que em semblava que estrenar la pel·lícula de Carla Simón en tres cines a Girona era cremar-la. «Serà un èxit», em va respondre. I ho va encertar. «A la gent li agradarà, ningú s’atrevirà a dir que no, i això portarà públic als cinemes». La va clavar, perquè aquest era (és) el seu món.

Pallàs jubilat, i l’Albèniz tancat. Girona encara és de Primera, però una mica menys, sense cines al centre més enllà del Truffaut. I mirant enrere veus que també ja has vist com s’hi han quedat els Plaça, l’Ultònia, el Coliseu, el Modern, els Lauren, els Catalunya, i els enyorats Avinguda i Ivan de Platja d’Aro.

Compartir l'article

stats