És fals que la totalitat dels catalans pensi que Presidentorra va ser un inútil al capdavant del Governet. La família Parellada trenca la unanimitat i el considera més que útil, no en va es va embutxacar 24 milions d’euros en dues setmanes gràcies als bons oficis del llavors president, a qui espero que hagin recompensat generosament, a veure si creuran que el poc que feia, ho feia gratis. Els Parellada van anar a la Xina, van comprar mascaretes, les van vendre a la Generalitat per 35 milions i en van guanyar ells 24, que una setmana de gestions és esgotadora i bé ha de ser retribuïda. Al final serien menys de 24 per les comissions que degueren quedar-se pel camí, que això és Catalunya i a aquests nivells ningú mou un dit si no és per a assenyalar-se dissimuladament la butxaca, ja l’empresari entén. Els Parellada coneixen el pa que s’hi dóna, i vull suposar que van ser generosos amb tothom qui ho va sol·licitar, avui per tu, demà per mi, i entre bous no hi ha cops de banya.
Si Presidentorra hagués tingut temps, hauria aconseguit fer milionaris a tots els catalans, però per desgràcia va ser inhabilitat abans de coronar tal gesta. I encara li diuen inútil. Si en dues setmanes la família Parellada va guanyar 24 milions, en dos mil setmanes el Governet hauria enriquit a mil famílies catalanes, números canten. No a qualsevol família, només a les afins al règim, tot i que -a hores d’ara ja no cal dissimular- això a Catalunya ha estat sempre més cosa de cartera que d’ideologia. Presidentorra, ell mateix venedor d’assegurances en la seva més alta etapa professional, sap que el viatjant de comerç és l’arquetip del bon català, i així com abans recorrien Espanya amb mostres de draps de Sabadell, ara van a la Xina i tornen amb mascaretes i una factura de grandària d’acord amb aquell país. Així s’ha fet Catalunya.
Per això el successor de Presidentorra, el noiet anomenat Aragonès, defensa el negoci dels Parellada amb les mascaretes, afirmant també en aquest cas -déu-n’hi-do quina mania té el llacisme amb repetir errors- que «ho tornaríem a fer».
- Trenta-cinc milions més en mascaretes? Això està fet, president, trec ara mateix un bitllet cap a la Xina.
- Deixi-ho, Parellada, era només una manera de parlar. On va? Torni!
