Orinar en el mar resulta plaent per la sensació de treure’ns un pes de sobre o, com diria un místic de la micció amb vocació poètica, per l’experiència de dissolució en la immensitat oceànica. Però compte si voleu tenir experiències rotllo new age a les platges de Vigo, se us podria multar amb 750 euros. No és cap broma encara que ho sembli. No es ridícul dictar una llei que no es podrà fer complir com el cas dels banyistes sabotejadors, o la que pretén il·legalitzar la prostitució? Algú amb dos dits de front pot creure que es pot prohibir una transacció comercial que complau a les dues parts quan la mercaderia és el propi cos! El dimoni no és savi per dolent sinó per vell. I quin és l’ofici degà per excel·lència? Que l’enèsim intent d’esborrar la prostitució per part d’un país que un dia va ser un referent i model per la seva inquisició i caça de bruixes no s’hagi tractat en la recent conferència de l’OTAN a Madrid, indica que els militars que poblaran la base militar de Rota no veuen perillar la tradicional ben entesa entre casernes i bordells.
Què hem après de la llei seca dels anys trenta a EU? O la prohibició de les drogues ha disminuït el nombre de la drogoaddictes? Per què la brigada antiluxúria Eliot Ness, de nova creació, no es destina a lluitar contra l’esclavatge de dones!
Excepte per unes poques privilegiades, la feina de puta no resulta el que se’n diu agradable. No és una feina vocacional i el romanticisme que un client es pugui imaginar té la flaire de colònia barata. En poques paraules, com moltes feines. Les feines, sense excloure les conegudes com a vocacionals o creatives, corren el risc de comportar-se com una parella d’enamorats. Per uns serà la feina de la seva vida i per altres l’amor de la seva vida. El pas del temps convertirà la relació amorosa en una empresa de gestió de residus, i la feina vocacional, amb l’entrada en escena de la rutina, els horaris, la competència i la mirada severa del cap, en una feina més amb algunes alegries com ara l’hora de plegar. Mentre una puta prostitueix el seu cos, qui sigui que exhibeixi les seves habilitats artístiques, atlètiques, manuals, intel·lectives, per diners, es preguntarà si en realitat viu prostituït. No comparis! Cert. Mentre la prostitució com a tal és una feina clandestina, precària, arriscada i sense glamour, les feines considerades dignes són de bon portar com qui s’acostuma a un vestit dues talles més petit. I no ens prostituïm cada vegada que silenciem el que pensem per dir el que s’espera de nosaltres i de passada no perdre el confort d’un escó, la cadira de la tertúlia o la més que merescuda reputació?
La voluntat d’il·legalitzar la prostitució no és per protegir les prostitutes o per oferir una sortida laboral diferent. Aquesta llei seca farà que les noies que treballin en bordells, moltes d’elles forçades a fer-ho i que tenien un peu en la clandestinitat, ara hi tinguin el dos, mentre les prostitutes de luxe o les de tota la vida amb un clientela fidel, seguiran amb el mateix horari laboral. No, prohibir la prostitució és una qüestió ideològica, d’una ideologia rància per part d’una nova fornada de sufragistes que creuen que poden posar el nas a l’entrecuix de dues persones adultes.
Qui vulgui orinar al mar no ha de patir. L’orina és pràcticament aigua amb una mica de sal, clor i potassi, i urea, que com sabeu va bé per la pell i que amb contacte amb l’aigua de mar es converteix amb amoni, un excel·lent fertilitzant de la flora marina. Com veieu, pixar al mar no és tan dolent com sembla. Fins i tot resulta ecològic. Només cal mirar-s’ho des d’una perspectiva diferent.
