És espectacular la fonoteca que José Manuel Villarejo ha anat forjant amb el pas dels anys i encara ho és més, d’espectacular, la quantitat de brutícia que tenia arxivada en els documents sonors que apareixen contínuament als mitjans de comunicació.
És evident que l’excomissari va decidir engegar el ventilador per empastifar-ho tot i demostrar que, si el feien caure, no cauria sol. Mentre treballava per les clavegueres de l’Estat en l’Operació Catalunya o en el salvament de càrrecs del PP, enregistrava tot el que podia per si de cas. I com que al final s’ha trobat empastifat fins al coll, mentre els qui el contractaven es feien els distrets, l’home que, de principis no n’hi falten, ha fet públiques totes les malifetes que organitzaven secretament.
Entre les activitats que ha fet públiques Villarejo destaca l’Operació Catalunya, que sempre havia estat negada i que en les converses enregistrades es veu que no era una invenció neuròtica d’alguns independentistes, sinó que va ser orquestrada en connivència amb el qui era ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz que, per cert, més d’una vegada va negar conèixer Villarejo, però que en un dels àudios difosos queda clar que es coneixien personalment i que van mantenir una reunió el 2012 al despatx ministerial per preparar les accions de l’Operació.
Villarejo estava en totes les salses, també en l’enregistrament de la conversa entre Victòria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, i Alícia Sánchez Camacho al restaurant La Camarga, que va ser el primer pas per iniciar les investigacions a la família Pujol.
Sandro Rosell, expresident del Barça, també va ser víctima de les «investigacions» de Villarejo. En aquella ocasió, la UDEF que investigava Rosell, va incorporar a l’expedient dades obtingudes d’un blog d’un presumpte confident captat per l’excomissari; unes dades que van considerar d’important rellevància i que van resultar ser falses.
En els anomenats papers de Bárcenas, que hi figuren els sobresous que es pagaven al PP, Villarejo maquinava amb María Dolores de Cospedal, que va ser secretària general del PP entre el 2008 i 2018, com frenar la publicació dels esmentats papers, perquè evidenciaven l’existència d’una caixa b del partit, que en aquells moments governava Espanya.
Només amb una petita part del que ha sortit de les converses enregistrades n’hi hauria d’haver prou per fer avergonyir als que hi apareixen i al mateix José Manuel Villarejo, perquè no es pot dir que en surti gaire ben parat. Com tampoc n’hi surten, de ben parades, dues figures rellevants del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz i Alícia Sánchez Camacho. En el que s’ha fet públic queda clar que per bona part d’aquella gent la fi justificava els mitjans i que estaven disposats a passar-se la legalitat pel folre per aconseguir els seus objectius que, en el cas de la policia patriòtica o l’Operació Catalunya era salvaguardar la unitat d’Espanya i, en dels papers de Bárcenas, evitar que persones rellevants del PP sortissin esquitxades per haver cobrat en diner negre la feina que feien al partit.
Tot plegat és de vergonya aliena. Una democràcia forta, amb un estat de dret sòlid, ha de ser capaç de fer justícia i impedir que puguin passar coses com les que van passar en els anys de govern del PP en què hi havia investigacions policials que no es podien justificar de cap manera, com en el cas de Sandro Rosell, que va passar injustament dos anys en presó preventiva per mala praxi policial.
I per molt que Villarejo escampi arxius sonors de tota mena no aconseguirà que el redimeixen, sinó que encara demostraran més com actuava ell i com ho feien els seus interlocutors.
