La calor és el moviment de la matèria excitada. Els raigs del sol exciten les molècules i les nits tropicals exciten els ànims. Són les nou del matí i la mainada crida més de l’habitual a la porta de l’escola. No sé si el sexe és una determinació, una construcció o una opció, però constato com a tendència que els grups de nens criden i els de nenes parlen; avui la cridòria del conjunt supera la d’altres dies i la culpa és de les temperatures. L’excitació afecta també els adults que fan política o viuen de parlar-ne, i aquests dies van com una moto; només cal repassar les portades dels diaris. La follia dels àtoms genera una incomoditat que s’expressa agressivament en declaracions, iniciatives i tuits de piranya i escorpí. Algunes televisions van descobrir fa anys que asseure els tertulians en cadires de zero confort incrementava el voltatge de la polèmica; el complement ideal d’aquest truc consistiria a apagar l’aire condicionat i fer-los suar a causa dels focus, però les maquilladores, responsables d’evitar la brillantor de les pells, imposen termostats glacials. Per calmar l’ambient és indispensable dormir bé i començar el dia relaxats, però ara mateix, a les zones urbanes, l’opció està entre no dormir per la calor amb el balcó tancat, no dormir pel soroll amb el balcó obert, o no dormir pensant en el consum del climatitzador que finalment hem engegat. Si no s’acaba d’una vegada la guerra d’Ucraïna o trobem la manera de neutralitzar-ne els efectes, acabarem tots histèrics. Cal dormir bé a la nit i cal recuperar la migdiada que prepara el cos i la ment per suportar la contradicció entre la llum que marxa i la calda que es queda. La gent que ha dormit bé es baralla menys i pren decisions més enraonades. També és cert que l’estat de relaxació ens fa vulnerables, i podem arribar a treure importància al retorn de l’emèrit, els àudios del Villarejo o les galtes del Defensor de Pueblo. Hem d’estar relaxats però desperts, i dormir el que toca hi ajuda.
