Dues notícies recents. Una de fa uns dies: El jutge desestima la desena querella contra Ada Colau. L’altre, de fa unes setmanes: Agbar (Aigües de Barcelona) retira tots els contenciosos contra la creació de l’empresa pública de l’aigua d’Osona. Totes dues tenen el factor comú, Agbar i el control públic de l’aigua. S’ha de felicitar l’acord per l’aigua a Osona, però, també s’ha de dir que afectava només a una població d’unes desenes de milers de ciutadans. El cas de Agbar i Ada Colau presenta una dimensió molt diferent, és el benefici per als accionistes, d’un mercat captiu de milions de consumidors que poden renunciar a moltes coses, però no al consum de l’aigua. S’ha de constatar que durant els molts anys de mandats d’alcaldes del PSC i de CiU a Barcelona mai s’havia registrat el grau de conflictivitat de grans poders econòmics contra polítiques municipals. Els alcaldes del PSC i del PSOE varen abraçar les màximes neoliberals «La gestió pública és dolenta, la privada és bona» i «El benefici és el que importa». Això va obrir una permissivitat molt àmplia vers qualsevol gestió privada i també que el PSOE i el PP iniciessin la privatització de serveis bàsics. S’ha de dir que, gràcies al Covid, s’ha vist que, segons en quines dosis, aquestes màximes maten; el cas de les residències n’és una mostra.
Ada Colau, al no abraçar els dogmes neoliberals, s’ha vist enfrontada a grups econòmics poderosos com el fons voltor immobiliari Vauras Investment, també amb Agbar per la seva aposta per municipalitzar la gestió de l’aigua a Barcelona. Agbar, per qüestió d’imatge, veu bé que dues misterioses associacions –«Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica» i «Associació d’Advocats per la Constitució»– que presentin plets en cascada saben que el recorregut judicial és escàs a menys que vagi a parar a un jutjat afí. L’objectiu no és reparar injustícies o perseguir delictes sinó intentar intimidar i desgastar la seva imatge pública i obligar a esmerçar diners, temps i esforços en defensar-se.
Aquestes actuacions també han afectat al periodisme, El Confidencial ho va patir quan Iberdrola va actuar de la mateixa manera. Aquest abús de l’administració de justícia amb finalitats polítiques rep el nom de «Demanda Estratègica contra la Participació Pública» SLAPP, en anglès. Les queixes de vàries nacions pel creixement d’aquestes pràctiques que és un abús en forma de Dret dirigit a intimidar i amb la finalitat de silenciar les veus crítiques de polítics, activistes o periodistes, contra els interessos de grans corporacions econòmiques ha portat a la UE a intervenir. L’informe de la Unió Europea sobre l’estat del Dret de 2021 mostra la seva preocupació i ho veu com un atac a la llibertat d’expressió i una manera de condicionar la democràcia.
Que els poderosos han abusat del Dret en contra del dèbil no és nou, però, amb la irrupció de les xarxes socials, el problema ha assolit uns nivells que ha obligat a la Unió Europea a intervenir-hi.
