Quiosc

Diari de Girona

Manel Salvador

Altre cop crisi de govern a Calonge

Quan l’octubre de l’any passat Jordi Soler i Casals (JxC i SA) va recuperar la vara d’alcalde de Calonge i Sant Antoni gràcies a una moció de censura que va descavalcar de l’alcaldia a Miquel Bell-lloc (ERC), tothom, o quasi tothom, va quedar convençut de que la resta del mandat transcorreria en pau i ordre. Que malgrat l’heterogeneïtat amb què estava format l’equip de govern –des d’un edil d’un partit d’àmbit estatal de centre dreta, el PP, fins un altre d’abast local d’extrema esquerra i independentista radical (R de C i SA)–, la veritat és que, fins ara, i, sobre tot, gràcies a la mà esquerra de l’alcalde, l’invent havia funcionat sense problemes importants. El govern se sostenia en dos pilars fonamentals. En primer lloc l’alcalde que al front de la regidoria d’urbanisme, la més delicada i generalment conflictiva sobretot en els municipis de la costa, l’està portant amb vertader seny i mestria. Des que Jordi Soler n’és el titular s’han acabat els escàndols urbanístics amb els seus corresponents contenciosos que en temps passats els contemplàvem massa freqüentment en els mitjans d’informació i sovint resultaven altament onerosos per l’erari municipal. L’altre home bàsic per la bona marxa del govern municipal ha estat, sens dubte, l’Artur Prades (PSC), vicealcalde i regidor responsable de promoció econòmica, hisenda, contractació i habitatge. És el complement perfecte de l’alcalde i junt amb la resta de l’equip de govern han aconseguit que, al menys fins ara, la màquina municipal funcionés quasi perfectament atès que la resta de regidors de l’equip sempre han estat a l’altura de les seves respectives responsabilitats. No obstant, i cal dir-ho, amb una lamentable excepció, la regidora Merxe Orduña (PSC), responsable, entre altres àrees, de la de recursos humans, una vertadera casa de tócame Roque en tots els aspectes. Orfe del més elemental sentit de la responsabilitat, pèssimament assessorada per determinats tècnics incompetents a la desmanegada política calongina li fan fer, i fa, només que autèntiques magallades, una darrera l’altre. Malgrat portar quasi vint anys en el món de la política aquesta senyora encara no ha entès que ella, malgrat no ser la culpable del que pugui succeir dintre l’àrea de la seva competència, si que n’és políticament responsable, i, en conseqüència, la que té l’última paraula a l’hora de prendre qualsevol tipus de decisió. La tasca dels tècnics és assessorar i fer els informes que els polítics li demanin, però no governar, o així hauria de ser. A la regidoria de recursos humans qui en realitat governa són els tècnics, mentre que qui té l’obligació de fer-ho, que és la política, se n’inhibeix per manifesta incapacitat. En vistes a la les properes eleccions municipals caldrà que els responsables del PSC s’ho pensin dues vegades abans de posar una persona tan incompetent a la seva llista que només els hi pot restar vots i aportar-ne ni un. Segur que capital humà no els en falta. Tot per el bé del partit i de Calonge i Sant Antoni.

Ara, quan menys s’esperava, el gerro xinès de la coalició de govern s’ha trencat. Norbert Botella, el factòtum del programa de gran èxit «Calonge Poble de Llibres», fins fa dos dies regidor de cultura ha deixat de ser-ho. No ha quedat gens clar si per voluntat pròpia o per decisió unilateral de l’alcalde. Però el que sí ha quedat ben clar és que fins l’últim moment i per tal d’evitar el trencament, com si fos el Barça intentant retenir Dembelé i salvant la sideral distància, Jordi Soler li va fer-li la última oferta al regidor convidant-lo a que continués formant part del govern i aquest no la va acceptar. Ara l’alcalde haurà de governar sense majoria. De totes maneres se’l veu molt tranquil i gens nerviós. Ha governant més d’una vegada en minoria i ho té relativament fàcil atesa la seva demostrada capacitat per consensuar i pactar acords amb l’oposició. Fins acabar el mandat l’únic escull seriós que se li pot presentar són els pressupostos per el proper exercici. Estic segur que arribarà a pactar-los, encara que sigui fent algunes concessions a les exigències de l’oposició, i si no ho aconsegueix, els pot prorrogar i problema resolt.

Compartir l'article

stats