Quiosc

Diari de Girona

Francesc Esteva

Davant el debat de l’estat de la nació

El govern Sánchez ha afrontat el període més dur de la història recent europea, els desastres naturals (huracà Glòria i volcà de la Palma) però sobretot la pandèmia i ara la guerra. No sé si som conscients que tot això ha passat en encara no tres anys. M’agrada fer balanç de les coses fetes i avui em dedicaré a fer balanç de l’acció de govern des de que es va declarar la pandèmia fins que hem entrat en la crisi energètica i la guerra, és a dir, el període que va del 2019 a finals del 2021.

La pandèmia va suposar un xoc brutal, no teníem precedents. Com a la majoria de països europeus, es van prendre (amb retard i molts dubtes) unes mesures de confinament dures que van parar una bona part de la indústria i els serveis. Davant l’allau de problemes el govern va impulsar mesures d’ajut als més vulnerables (com l’ingrés mínim vital) però també mesures de suport a les empreses i de preservació de l’ocupació, la més important els ERTOs. Una gran quantitat d’empreses i llocs de treball es van preservar per mitjà d’aquests mecanismes pactats entre govern, sindicats i patronal. El govern espanyol també va ser actiu perquè hi hagués una resposta europea, sigui en la compra de vacunes i la resposta a la pandèmia, sigui en l’acord pels fons Next Generation de la UE per portar a terme una recuperació econòmica sostenible després de la covid-19. Recordin que abans de la cimera en què es van decidir, Pedro Sánchez va fer una visita a una colla de presidents europeus per tractar de convèncer als més reticents, conèixer de primera mà les seves objeccions i tractar d’ajudar al consens. Espanya va sortir ben parada en la distribució dels fons i hem sigut diligents en fer els deures, vam ser dels primers en presentar i veure aprovades les primeres propostes (fa poc els hi feia una llista dels PERTE ja implementant-se) i Europa ja ha aprovat nous lliuraments de fons el que suposa que estem avançant en les reformes que Europa va preveure del sistema productiu com la digitalització, la sostenibilitat i les energies renovables. A més, amb els agents socials es va acordar la reforma laboral, la pujada del salari mínim, etc., coses que han sigut decisives perquè fins i tot avui, en plena crisi per la guerra, el nombre d’afiliats a la SS amb contractes indefinits assoleixi números històrics mentre les dades d’aturats cauen a mínims també històrics. Podríem parlar de més coses, en citaré tres: la FP dual que pretén que formació i mercat de treball es coordinin millor i formar el personal tècnic que la transformació del model productiu necessitarà, la llei de la ciència, la tecnologia i la innovació que junt amb més pressupost per recerca ha posat les bases d’una recerca que necessitem si volem transformar el nostre model productiu i unes lleis del clima i model energètic per intentar complir els objectius de la UE en el tema.

I tot això s’ha fet sense el suport del Partit Popular que per citar només uns exemples, va votar contra la reforma laboral pactada pels agents socials i Casado va fer diverses «excursions» a Brussel·les per criticar al govern i demanar mesures de control excepcionals dels fons europeus que es lliurin a Espanya.

Aquest govern també ha aconseguit apaivagar el clima polític a Catalunya concedint uns indults que el PP ha recorregut al Constitucional. El PP tampoc ha volgut negociar la renovació del CGPJ i el Constitucional, les objeccions dient que cal canviar les regles d’elecció són molt febles, es van aprovar per consens i estan vigents, el que cal és complir la Constitució. En canvi no he entès que Sánchez no hagi intentat consensuar ni amb el soci de govern ni amb l’oposició (sobretot el PP) la política exterior en el cas de Marroc i Algèria. La política exterior seria bo que fos consensuada a Espanya i a Europa. Els problemes del gas, la immigració i la dificultat que suposen les relacions amb dos països no democràtics i enfrontats ho demana a crits.

Entenc que UP vulgui visualitzar la seva tasca però la mania de UP de dir que les coses més «d’esquerres» (?) s’implementen per la seva insistència i contra l’opinió dels socialistes em sembla ridícula (a) perquè el programa aplicat és típicament socialdemòcrata i (b) perquè el soci majoritari és el socialista, és a dir, res del que es fa es fa contra els socialistes sinó amb el seu suport.

Si els temps que he comentat van ser difícils, ara amb els preus energètics desbocats i la guerra la situació s’ha complicat sobretot per l’alta inflació. El debat de l’estat de la nació d’aquests dies ja no parlarà del que he comentat, és aigua passada. Els problemes presents i les perspectives de futur no són bones tot i les mesures preses com per exemple l’excepció ibèrica per poder fitar els preus de l’energia tot i ser efectiva són difícilment explicables mentre els preus continuïn alts. Les mesures presentades per Sánchez el dilluns són les típiques de la socialdemocràcia en temps difícils. Aquest seria el meu resum, i no el d’un gir a l’esquerra dels mitjans de comunicació. Les mesures concretes poden discutir-se però l’orientació és clara. Només he trobat a faltar que parlés de que estem en una economia de guerra. Des del meu punt de vista, la conclusió del debat que desitjaria, com ha demanat Sánchez Llibre, president de Foment, seria unir esforços per intentar obtenir un pacte de rendes que reparteixi la càrrega de forma justa. Sabem que les posicions de patronal i sindicats estan allunyades, però sabem (recordin la reforma laboral) que no és impossible, i estaria bé que, per un cop, el PP ajudi, sigui constructiu com ho van ser els socialistes a l’oposició en els pactes de la Moncloa.

Compartir l'article

stats