Jo de gran vull ser metge». Com hauria de ser un aspirant a entrar en una facultat de medicina a Catalunya? Hauria de tenir vocació? Sí. Hauria d’estar motivat per estudiar molt durant bastants anys? També. Hauria d’haver completat el batxillerat amb molt bones notes? Per descomptat. Però, a l’hora de la veritat, el més probable és que amb tot això no en faci prou per aconseguir una plaça. Simplement perquè no es necessiten «molt bones notes». Cal que siguin «excepcionals». Com el 13,340 que es demana per tenir un seient el curs vinent a Primer de Medicina al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona o el 12,848 que marca el tall a la Universitat de Girona. «En els anys que venen necessitarem molts metges i ens estem perdent molts estudiants de 10, gent amb molta vocació i que segurament serien bons professionals», es lamentava, en una de les seves constants aparicions a la ràdio, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós.
A un aspirant a estudiant de Medicina ningú li preguntarà si té vocació. O si està disposat a trencar-se les banyes estudiant els sis anys vinents. Simplement, haurà d’acreditar que durant els dos anys de Batxillerat i la Selectivitat ha estat una màquina de treure excel·lent de totes les assignatures. Des de Biologia a Història d’Espanya passant per Matemàtiques o Llengua. Entrar a Medicina és un embut que només deixa passar a una minoria d’estudiants excepcionals perquè, amb el nombre actual de places, no hi ha altra manera (justa) de fer-ho. Arribats a aquest punt, la solució sembla clara: cal ampliar el nombre de places a les facultats de Medicina. La resposta està cantada: «Això és molt car». Segurament. Però encara costarà més car, i serà més injust per a la societat, que els hospitals i els Centres d’Atenció Primàries es vagin quedant buits de professionals quan en els anys vinents es jubilin molts metges nascuts entre finals de la dècada dels cinquanta i dels seixanta. Llavors tothom correrà a buscar a metges a fora quan, pel camí, s’hauran quedat molts estudiants d’aquí, amb notes de 10 i vocació, que no van tenir plaça a cap facultat de Medicina de Catalunya.
