Miguel és un metge que va arribar a Girona fa unes quantes dècades per viure, diu ell, a la millor ciutat del món. Aquest any arriba a l’edat de jubilació i dubta de si allargar la vida laboral. Assegura que en els últims anys, la qualitat del servei que ofereix la sanitat pública ha disminuït i que la pressió sobre els professionals ha augmentat fins al punt que, durant els moments més durs de pandèmia, es va plantejar deixar d’exercir. Augura problemes greus perquè, com ell, en els propers anys hi haurà moltes més jubilacions.
Diversos organismes ja han advertit que en algunes especialitats hi ha una alarmant falta de metges. En l’última dècada molts metges joves, a l’inici de la seva carrera, han marxat a països europeus on els ofereixen millors condicions professionals, amb una estabilitat i uns salaris superiors als que tenim aquí. El sistema de salut és un pilar del nostre estat del benestar i trontolla pels seus fonaments. Formar un metge especialista suposa més de deu anys d’esforç per a moltes persones que mereixerien unes condicions laborals dignes. Tampoc té massa sentit destinar tants recursos públics a formar professionals que, quan arriba l’hora d’exercir, veuen com una de les seves primers opcions marxar a l’estranger.
