Quiosc

Diari de Girona

Miquel Fañanàs

Llambordes perdudes

Les obres de millora del paviment de la Gran Via en la seva confluència amb la plaça Sibil·la de Fortià, varen generar uns considerables problemes de trànsit ja que en ser Girona una ciutat petita i delicada, però amb un parc automobilístic desmesurat, obligava a uns desviaments per carrers escassament preparats per acollir tanta circulació, a banda, és clar, que difícilment feien acte de presència efectius de la Policia Municipal en els moments més conflictius per intentar resoldre a cops de xiulet els embussos que s’hi produïen. És clar que tampoc s’entén perquè l’ajuntament va programar les obres a principis de juny amb la ciutat plena de gent i cotxes en lloc de planificar-les en unes dates alternatives que fossin més adients quan el trànsit disminueix ostensiblement. Les suposades molèsties que provocaven les llambordes des de feia anys no podien aguantar encara uns mesos més com recentment s’ha fet amb els treballs programats per Endesa per donar servei a uns pisos turístics del carrer Ballesteries? És clar que en aquest cas els veïns i comerciants varen fer pinya reclamant l’ajornament de les obres, però no deixa de ser trist que els serveis municipals no ho haguessin planificat amb més criteri.

Més enllà, però de les estratègies municipals per emprenyar a uns i beneficiar uns altres, vull ressaltar el fet que, per solucionar el «greu» problema dels sots de la plaça Sibil·la de Fortià, s’ha optat per una solució dràstica com ha estat la substitució de les llambordes per una capa d’asfalt negre i compacte. Ningú ha sospesat la possibilitat de fer uns treballs de millora i d’anivellar la superfície en aquella part de la Gran Via sense que fos necessari eliminar el paviment de pedra gironina? S’havien fet pressupostos en un sentit i en un altre? Quina era la diferència de cost? Si el criteri és el d’anar substituint la llamborda tradicional i històrica de la ciutat de Girona per l’aglomerat asfàltic suposo que ben aviat li tocarà al carrer Pompeu Fabra, entre la Gran Via i la plaça Catalunya, on també és evident que en una bona part del tram els sotracs són de campionat tot i que tenen la virtut d’obligar «de facto» als conductors a reduir sensiblement la velocitat. En el seu moment, els arquitectes varen optar per les llambordes en aquest vial perquè així s’establia un nexe de continuïtat entre el punt on discorria l’antiga muralla i la part vella de la ciutat, el mateix criteri urbanístic incorporat a la plaça Sibil·la de Fortià i la prolongació del carrer Joan Maragall en aquell sector.

Si els nous aires urbanístics que planegen per la Casa de la Vila de Girona són els de substitució de la pedra per la «modernitat» de l’asfalt, què vindrà a partir d’ara? Segur que hi haurà la temptació de fer-ho a Pompeu Fabra, però després poden continuar per una part de la plaça Catalunya, el Pont de Pedra i, passat Ciutadans, poden seguir per la Força, la Pujada del Rei Martí, Francesc Samsó, el Portal de la Barca o, qui ho sap, tal vegada fins i tot al Passeig de la Devesa o al carrer Camp de Mart on s’hi varen posar llambordes però no pas de pedra sinó fabricades amb un ciment especial. En general, les peces que hi ha als carrers del Barri Vell son antigues i fetes a Girona amb pedra provinent de les antigues pedreres del sector Est de la ciutat o del barri de Pedret, talment com les que serviren en el seu temps per aixecar la catedral, els temples, convents i monestirs. En alguns casos, tot i que als magatzems municipals de Mas Xirgu encara n’hi ha unes quantes tones, les peces que s’han col·locat en alguns carrers ja no eren treballades a Girona sinó que venien de subministraments forans.

Desconec si les que es varen treure de la Gran Via varen anar a parar al magatzem municipal o s’han venut per pagar part de l’asfalt però és evident que amb la seva desaparició s’esvaeix també una petita part de la història i la identitat de la ciutat. Potser és inevitable, però és una llàstima.

Compartir l'article

stats