Us farà gràcia una anècdota que em va explicar el recordat doctor Enric Mirambell, cronista oficial d’aquesta immortal ciutat. La setmana passada vaig dedicar aquesta columna a les sales de cinema que hi havia hagut –cal parlar en pretèrit contundent– a la plaça de la Independència, fins al punt de ser coneguda com a plaça dels Cines. Avui continuo passejant per aquest bonic indret gironí, ple de vida, en el que conflueix el turisme que ens visita amb l’esbarjo dels autòctons.
Potser els més joves ignoren que el tancat de la plaça, fins a donar-li l’aspecte actual, no té més d’un quart de segle. Els que tenim edat i memòria podem recordar, a més dels cinemes, l’edifici dels cotxes de la Teisa al costat de Santa Clara.
El que sí que hi hem vist tots tota la vida és el monument que justifica el nom de la plaça. A los Defensores de Gerona és el títol d’una escultura de modelat notable, obra de joventut de l’escultor barceloní Antoni Parera que presenta un ardit general Álvarez de Castro acompanyat d’uns quants ciutadans armats en actitud heroica contra el Francès. Uns fets que, a la historiografia de diferents moments, han oscil·lat entre l’exaltació d’heroisme patriòtic sublim i la qualificació de genocidi. Ens consta moure’ns en el terme mig.
Avui, el general va guarnit amb l’equipació del Girona FC en una intervenció que no crec pas que ningú no trobi simpàtica. Però, ara vaig amb l’anècdota, la major part de gent ignora que aquell militar no és Álvarez de Castro. La cosa va anar així: El polític i industrial gironí Ferran Puig va voler regalar una escultura a la ciutat que commemorés els Setges de Girona i la defensa de la ciutat durant la Guerra de la Independència i va visitar Parera per fer-li l’encàrrec. La sorpresa del prohom va ser quan l’artista el va fer passar a l’estudi i li va dir: Ja està feta. Aquí la teniu! Si us agrada, és vostra. Quina va ser l’explicació? Simple: Feia poc, l’escultor havia rebut l’encàrrec de modelar una peça dedicada als defensors de la ciutat de Saragossa en la mateixa guerra i, quan va estar feta, els que havien fet l’encàrrec la van trobar esquifida i la van rebutjar.
Però a Girona ens va venir la mar de bé encara que fos de segona mà. És a dir, l’escultura del general Álvarez de Castro i els defensors de Girona, és en realitat el general Palafox i els defensors de Saragossa. Però estareu d’acord amb mi que, pel cas, és el mateix i fa prou patxoca. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
