Pensa en el teu company de pupitre a l’escola, en el veí del tercer o en aquests cosins que mai no veus. Potser en la noia que va amb tu en el metro a la universitat, en el nou col·lega que ha entrat a l’oficina o perquè no en tu mateix. Algú així era Miguel Ángel, un noi de vint-i-escaig que va viure a Espanya fa 25 anys.
Miguel Ángel Blanco era fill d’un paleta i una mestressa de casa gallecs que se’n van anar al País Basc a la recerca d’un futur millor. Es van instal·lar en una ciutat industrial, com tantes que hi ha a l’entorn metropolità de Madrid o Barcelona. El nostre protagonista es va criar en plena democràcia a Ermua, a prop de Bilbao, on va estudiar la seva carrera. Alhora la seva passió per la bateria el va portar a enrolar-se en un grup de música que amenitzava els casaments dels seus veïns i les revetlles dels pobles propers. En acabar la carrera i per guanyar uns xavos el seu pare el va portar a treballar amb ell a la construcció, fins que va aconseguir una feina com a economista a Eibar, a una parada de tren de casa seva. Tenia una xicota amb la que feia plans i un préstec per a un cotxe que li permetés anar a la platja a l’estiu. Alhora, Miguel Ángel estava preocupat per les mancances de la seva ciutat, el treia de polleguera que no hi hagués un poliesportiu.
Fins aquí tot normal i res diferent del que passa avui a un jove espanyol de menys de 30 anys. Però Miguel Ángel va viure a l’Espanya de fa tres dècades en la que una banda terrorista que havia nascut en la dictadura s’havia resistit a deixar les armes, malgrat gaudir d’una amnistia amb l’arribada de la democràcia. Els terroristes d’ETA mataven policies i militars, de tant en tant algun polític i empresaris. Comptaven amb acòlits que aclamaven els seus crims i fins i tot es presentaven a les eleccions sense cap pudor. Miguel Ángel ho sabia i no li agradava, però li va poder més defensar les seves idees i quan li van oferir ser regidor d’Ermua, va acceptar encantat. Tot i que estava molt recent l’assassinat d’un polític molt conegut, a qui ell mateix havia seguit per la seva claredat d’idees, va pensar que qui li faria mal a ell que era un xaval que només volia unes instal·lacions esportives dignes.
Aquells mateixos dies un d’aquells que celebraven els atemptats es va adonar que Miguel Ángel anava amb tren a la mateixa hora i sabent que era regidor va passar aquesta informació als terroristes, que van decidir segrestar-lo. El van ficar al maleter d’un cotxe a punta de pistola, el van lligar de mans, el van tancar en un soterrani sense aigua i llum per després de dos dies portar-lo a un descampat i engegar-li dos trets mortals a boca de canó. Sense saber-ho ell, Espanya sencera va sortir al carrer a demanar el seu alliberament i durant aquells dies els amics dels terroristes van ser acorralats pel que es va anomenar l’Esperit d’Ermua que va aconseguir, una dècada després, que els terroristes deixessin les armes.
Ara que els que el van matar i van ajudar a matar-lo, volen que ningú se’n recordi d’aquestes coses o fins i tot que sembli que la seva lluita va ser justa, explica-li a tothom qui va ser Miguel Ángel Blanco. Així, no tornarà a passar.
