Mesos abans que l'alcaldessa Marta Madrenas anunciés que no repetiria com a cap de llista a les municipals de l'any vinent, el panorama polític de la ciutat estava apagat. Tothom preguntava què passaria el maig de 2023 i quan s'entrava en el debat, un s'adonava que tots els interlocutors pensaven que no existia cap raó que fes pensar que podrien succeir canvis significatius. S'especulava en què pràcticament els quatre partits forts continuarien amb els mateixos alcaldables: Marta Madrenas a Junts, Sílvia Paneque al PSC, Quim Ayats ja estava confirmat a ERC i només es mantenia el dubte de si Lluc Salellas repetiria a Guanyem. I encara que algú volgués fer creure que pensava que hi hauria alguna sorpresa, quan se li demanava que detallés els resultats que preveia, acabava amb una travessa, si fa no fa, molt similar a la composició actual de l'Ajuntament de Girona.
Era curiós traslladar el debat a diversos representants dels partits polítics implicats. Alguns tenien les seves enquestes guardades en un calaix i tots especulaven sobre els seus resultats i els dels altres. El contrincant directe és aquest i no aquell. Aquest altre ha arribat al seu sostre i no traurà més vots dels que ja va aconseguir fa tres anys. La ciutadania es va sentir enganyada per aquella opció política o per l'altra. Nosaltres estem fent una feina de carrer increïble, però això no sempre es trasllada en vots. Aquestes són només algunes de les reflexions que sorgien en converses informals que et feien pensar que ningú sabia res (com és natural), però que tots tenien la seva projecció al cap i que no diferia gaire del cartipàs actual. Significatiu és que una de les preguntes finals més habitual era: «No canviarà gaire, no?»
El que si sorgia en aquells debats, era l'«i si..». I si Junts s'estampa? Qui se n'aprofitarà? Es podria fer el pacte anomenat d'esquerres? I si Guanyem fa la jugada que va dir que faria tres anys enrere i guanya? Amb qui s'atreviria a pactar per obtenir l'alcaldia? I si ERC sap aprofitar l'embranzida del partit que presideix la Generalitat i aconsegueix el sorpasso? I si Vox entra? I si els comuns i el PP recuperen representació? I si Cs es queda fora? I si...? Tots els «i si» són encara vius el dia d'avui, quan ja fa unes quantes setmanes que la que tothom pensava que seria la cap de llista de Junts per Catalunya va anunciar que no repetiria.
Ho va fer després de donar un tomb a l'estratègia per què havia apostat en la campanya de 2019, apartant el procés del primer pla i presentant un projecte de ciutat que agradarà més, menys o gens, però que indica que hi ha idees de gestió de futur. Era el juny de 2021 a la Cambra de Comerç de Girona i res feia pensar que un any després anunciaria que no tornaria a optar a l'alcaldia. Es fa estrany que algú que ostenta el càrrec, no sense problemes ni en un camí de roses, llenci la tovallola un any abans dels comicis, sense haver donat cap pista -més aviat les dades indicaven el contrari- de l'abandonament.
Qui la rellevarà a la candidatura serà Assumpció Puig, una arquitecta que té només un any per donar-se a conèixer a la ciutadania i explicar el seu projecte, que el té. No ho tindrà fàcil perquè aconseguir un nivell de coneixement en política és molt lent. Puig està fent esforços per atrapar els que seran els seus contrincants electorals i recorre la ciutat de dalt a baix, dia a dia, per reduir distàncies. Tothom pensa -és probable que ella també- que és gairebé un repte impossible, tot i que en política mai es pot dir mai. La nova candidata s'ha convertit en la primera de les incògnites, passant per davant de totes les altres. Quin resultat obtindrà i quin mapa quedarà després del maig de 2023?
Si una cosa ha assolit l'alcaldessa, és sacsejar la coctelera, fer saltar la banca i que tot el que es preveia fins al moment canviï radicalment, amb la possibilitat que finalment no passi res del que qualsevol de nosaltres ha pensat que passaria.
