Quiosc

Diari de Girona

Un model d’eòlica marina de tothom i per a tothom

La transició energètica cap a un model 100% renovable serà un dels canvis de paradigma més disruptius de la nostra generació, una transformació que implicarà de forma directa el territori i la ciutadania. Al mateix temps, l’amenaça imminent del canvi climàtic ens obliga a actuar amb la màxima urgència. Ens trobem, per tant, davant un repte de dimensions històriques que no es podrà encarar des d’una sola institució o un sol govern, al tractar-se d’una responsabilitat fonamentalment compartida.

En aquest sentit, acabem de viure un punt d’inflexió i una oportunitat per al desenvolupament de l’eòlica marina arreu de l’Estat. I és que a principis de juny, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) va obrir una consulta pública dirigida a tots els actors públics i privats per escoltar les seves propostes i demandes sobre el futur marc normatiu de l’eòlica marina flotant. Es tracta d’una de les dues assignatures pendents del govern central que, a més d’aprovar els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), haurà d’establir una nova legislació que fixi els criteris que els parcs eòlics marins del futur hauran de complir.

És difícil sobreestimar la importància d’aquesta normativa i, en conseqüència, de la consulta pública que ha dut a terme el MITERD. La seva finalitat era ni més ni menys que la d’escoltar els actors sociopolítics per definir els criteris d’adjudicació que decidiran quin tipus de model de desenvolupament s’acabarà duent a terme a les costes espanyoles. I és que cal recordar que ja estem observant estratègies molt diferenciades per part de diferents empreses que estan proposant parcs eòlics marins a les nostres aigües. El Ministeri haurà de decidir si estableix un marc que premiï l’esforç previ a la concurrència competitiva de projectes que busquen la transparència, la integració i el consens amb el seu entorn social i ambiental, o si acabaran prevalent només els criteris econòmics sense tenir en compte el territori.

Es tracta de reivindicacions alineades amb la recent defensa de l’eòlica marina per part de les 5G, les cinc grans organitzacions ecologistes (Greenpeace Espanya, WWF Espanya, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra i SEO/Birdlife), que exigeixen el desenvolupament d’un marc que tingui en compte la dimensió social, tecnològica i laboral.

En aquest sentit s’ha d’entendre que, depenent de la decisió final del Ministeri sobre el model de concurs, es podria perpetuar un model «extractiu» basat en el preu, o un model «participatiu» si es dona un pes suficient als aspectes socioeconòmics que comprometin els promotors. Per tant, és fonamental que es valorin amb el major pes possible les campanyes de caracterització ambiental que es vagin emprenent i completant prèviament a la convocatòria del concurs, la possibilitat pels veïns i veïnes d’invertir i beneficiar-se del projecte, o l’esforç que s’ha dut a terme per entendre els condicionants locals. A més, serà responsabilitat dels nostres governants, així com dels promotors, que aquests criteris no siguin promeses difícilment verificables, sinó que les iniciatives demostrin el seu compromís amb la ciutadania abans de presentar-se a la futura concurrència pública.

Si volem prendre’ns seriosament el repte de la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, hem d’escoltar la consulta pública i reconèixer els actors sociopolítics en aquest procés. S’haurà de fer tant per motius ètics com pragmàtics: per una banda, la responsabilitat compartida d’un model descentralitzat i verd exigeix que els actors socials siguin partícips d’aquest procés i, al mateix temps, això també suposa la manera més pragmàtica per trobar consensos que ajudin a impulsar la transició energètica de manera conjunta arreu de l’Estat.

La millor manera, i en gran mesura l’única manera, perquè els projectes d’eòlic marina siguin una realitat a curt termini passa per garantir un model participatiu que eviti errors del passat.

Compartir l'article

stats