Fa dies que des del Departament m’esteu requerint perquè signi un contracte menor per tal de realitzar una hora de lleure educatiu durant les tardes de setembre.

Malgrat els requeriments, no he volgut signar-lo.

No ho he fet perquè estic convençuda que és el millor per als alumnes de la meva escola. No ho he fet perquè estic segura que el millor per a ells no és fer una hora cada tarda de lleure educatiu en les condicions en què es farà.

Aquesta hora no serà de lleure educatiu perquè el pressupost que ha enviat el Departament només cobreix per fer acollida de tardes. ¿Realment creieu que aquesta hora ajudarà a la conciliació familiar? ¿No era millor que ho féssim els mestres? ¿Realment creieu que començar el dia 5 de setembre era la millor opció aquest curs?

Un curs educatiu que, recordem-ho, ha continuat marcat per la pandèmia; un curs educatiu en què hem hagut de treballar de valent perquè els nens i nenes estiguessin tan ben atesos com ens ha estat possible, perquè poguéssim tornar, tots plegats, a la normalitat tan bon punt la pandèmia ens ho permetés. Un curs en què hem hagut de començar una estratègia digital de centre – finançada per Europa – amb reunions continuades. Un curs en el decurs del qual ha sortit un currículum nou.

¿Realment aquest era el millor any? ¿No podíem haver esperat al curs vinent, haver parlat amb les famílies, amb el col·lectiu docent i així dissenyar entre tots la millor manera de dur-ho a terme?

Heu tensionat el col·lectiu fins a l’extrem, heu aconseguit que s’acabi el curs amb un esgotament generalitzat com mai no havíem patit, i aconseguireu que comencem el curs de la mateixa manera que l’hem acabat. Perquè, quan comencem al setembre, no tindrem temps per preparar el curs. Ja sé que heu possibilitat que els mestres treballin el cinc primers dies de juliol, però resulta que la majoria de mestres, almenys a l’Escola el Bosc de la Pabordia, ja ho feien, i no només els primers cinc dies, sinó molts més. Dies de juliol en què els mestres fan de pintors, de fusters, de bugaders. Dies en què es repassen les joguines i els materials, dies en què es comencen a pensar projectes.

Crec que el Departament massa sovint compta amb la bona voluntat i això no pot ser, no pot continuar sent així.

Deia que no el signaria, però, ¿saps?, finalment sí que el signaré.

Però ho faré, com he fet sempre, pensant en els alumnes de l’escola, en les famílies de l’escola. Signaré perquè les famílies necessiten poder anar a treballar, necessiten poder començar el curs amb normalitat, perquè els alumnes tenen el dret de venir a l’escola.

La signatura, però, serà per imperatiu legal. Signaré obligada, signaré perquè no heu volgut que els mestres de l’Escola el Bosc de la Pabordia treballéssim amb els nostres alumnes tal com volíem fer.

Signaré perquè ja no puc més i perquè, si no ho fes, suposaria una sanció que el Claustre de l’Escola el Bosc de la Pabordia, l’Equip Directiu, el Consell Escolar i la junta de l’AFA no volen que m’afecti i perquè m’han demanat que segueixi a l’escola.

Tinc la sensació que estic lluitant contra Goliat. Sóc un “David”, però, que es manté ferma en les seves conviccions, perquè són les de la lluita per una educació responsable, convençuda de l’alta responsabilitat de servei públic.

Signaré, tot i que crec que us heu equivocat. I sé que vosaltres també ho penseu. Rectificar és de savis. Així mateix li vaig dir al Conseller i ho segueixo pensant.

Signaré malgrat que no ens heu escoltat i heu respost NO a totes les nostres demandes.

Signaré sota tots aquests condicionants, convençuda que a les persones se les recorda pels seus actes i pels seus principis. A l’escola ensenyem als alumnes com ser crítics, bons ciutadans, els transmetem que és bo rectificar si s’equivoquen, que és imprescindible lluitar pels seus drets i per tot allò en què creuen. Els ensenyem a ser respectuosos, a no defallir. Per aquests motius no he volgut signar fins ara.

Espero que aquesta carta almenys serveixi per reflexionar, per pensar i rectificar si cal en el futur.