Quiosc

Diari de Girona

Carlos Arbó

La processó de Santa Cristina

La processó marítima del 24 de juliol a l’ermita de Santa Cristina, patrona de Lloret de Mar, ha capejat nombroses adversitats al llarg de la seva història. La singladura des de la platja gran de Lloret fins a la platja de Santa Cristina ha esquivat bancs de sorra, mar arrissada, marejol i dies rúfols. Tot i així, algunes vegades, per la forta maregassa, s’ha hagut de fer el camí per terra.

Segons els cronistes de la vila, l’origen de l’ermita, situada a uns 3,5 quilòmetres del poble, està documentat en un pergamí de 1376. Sembla que, en un principi, la processó es feia a peu pels camins, però ben aviat es va fer per mar. Segles després, quan l’any 1778 el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, va prohibir que les processons anessin mes enllà del nucli urbà, es va aconseguir l’autorització per seguir amb la via marítima.

De fet, la sortida i arribada del les barques és un espectacle d’una bellesa incomparable. Fruit de la col·laboració desinteressada dels patrons dels creuers, l’any 2011 es van transportar 1.426 passatgers, amb control de tiquets gratuïts. L’any 2012 es va començar a cobrar un euro, destinat a Càritas, i del 2013 al 2019, es va limitar el nombre de places a unes 1.100.

L’excepció va ser el 24 de juliol de 2020 quan, malgrat haver-se suspès els actes de la Festa Major per la pandèmia, una comitiva va sortir de bon matí de la parròquia amb el rector seguit de les obreres i obrers de l’Obreria de Santa Cristina, entitat organitzadora. Van embarcar 23 persones, totes amb mascareta, per anar a l’ermita i assistir a l’ofici.

Joan Domènech i Moner, cronista local, descrivia així l’aventura clandestina: «Es pot dir que en aquella trobada es feia present el Lloret ancestral, el Lloret de sempre, el Lloret en estat pur. Un Lloret que no va contra res ni desobeeix cap obligació, però que intenta fer compatibles les disposicions legals i les prevencions amb la voluntat de donar fe del pòsit dels temps i de la història». Quina poca-soltada! Era desafiar l’autoritat i exposar-se al virus.

Doncs, ves per on! Aquest any, l’Obreria alerta que no pot oferir la quantitat de places habituals per manca d’embarcacions. Hi haurà al voltant d’un 44% menys de tiquets. Dels quatre vaixells disponibles, dos seran per al públic, un per a les tripulacions femenines de les regates de llaguts i l’altre per als portadors de la imatge de la santa i les autoritats. Per suplir la mancança, hi haurà autocars que faran el recorregut per carretera.

En resum, serà una travessia deslluïda sense la multitud dalt de les barques. Si la pandèmia va limitar la participació, ara hi haurà menys gent per l’afany de lucre d’empreses d’excursions marítimes que no volen perdre calés. La butxaca preval sobre la tradició?

Compartir l'article

stats