Quiosc

Diari de Girona

Jordi Serrano

Uber, els Sindicats Lliures i l’ACCO

L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) esta formada pel president Roger Loppacher, el director general Pere Soler i vocals Josep Maria Arauzo Carod i Rogeli Montoliu i Casals. Com veiem, cap dona. Aquesta gent s’ha posat a favor d’Uber i en contra del govern que vol posar normes. El problema de l’ACCO és que sempre defensen els interessos de les multinacionals monopolistes. Cometen un error bàsic i de P3, confonen desregulació amb capitalisme i competència. Sorprenent i inquietant. De fet les regulacions més dures contra els monopolis han estat de sempre als EUA, la meca del capitalisme almenys fins el1970. Si alguna empresa monopolitzava un sector, els tribunals enviaven els directius a la presó i dividien l’empresa en dues o tres per tal de restablir la competència. Sense regulacions no hi ha competència, hi ha monopolis i en darrera instància la màfia.

Uber Technologies, Inc. i Cabify són empreses que tributen en paradisos fiscals. Uber ha discriminat per raons de gènere a l’empresa i té falsos autònoms amb el que fa la competència deslleial amb empreses que paguen impostos i que paguen la Seguretat Social del seus treballadors. A més, tothom sap, menys els homes de l’ACCO, que a les ciutats on s’han implantat empreses com aquestes s’estableix el monopoli i que acaben apujant molt els preus amb l’excusa que quan hi ha més demanda poden fer el que vulguin. A més els darrers dies s’ha descobert que Uber subornava a escala global a polítics perquè ajudin a desregular el sector i fer-los guanyar encara més diners. L’ACCO no hauria de posar una denúncia per si hi ha polítics catalans subornats?

Ara protesten contra la Generalitat de Catalunya i la seva competència per fer lleis que regulin el sector. Ara bé, el que més m’ha emprenyat de les protestes d’aquesta multinacional usant els treballadors, és que s’agrupin sota el nom de Sindicats Lliures. Cal ser burro rematat. Els Sindicats Lliures són l’alternativa al gran sindicat català: la CNT. Els Sindicats Lliures els van crear el general Joaquín Milans del Bosch i el Governador Civil de Barcelona Severiano Martínez Anido, via la Federació Patronal de Barcelona i el seu president Fèlix Graupera, el Foment del Treball Nacional, l’Institut Català de Sant Isidre, la patronal dels terratinents catalans i els propis Sindicats Lliures i el seu cap Ramon Sales.

Per ordre d’aquests, de 1916 a 1923, 171 obrers van ser assassinats, entre ells Salvador Seguí (El noi del sucre) o Francesc Layret, dirigent republicà catalanista i defensor de treballadors de la CNT i rabassaires. Aquest darrer assassinat el va pagar Maties Muntadas i Rovira, l’amo de l’Espanya Industrial, que era amic de Martínez Anido i del rei Alfons XIII que el fa Comte de Santa Maria de Sans. Segurament no ho saben, però vaja referents tenen: la cultura no és un fort dels especuladors. Per fer diners hi ha gent que està disposat a tot, l’ACCO hauria de frenar-los, no donar-los facilitats.

Compartir l'article

stats