Un cop més he tingut l’honor i el plaer de ser professor invitat en un màster d’arquitectura i sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (*). Es tracta d’un màster que ja porta 20 edicions i al impartir-se en castellà ha tingut alumnes de tots els continents, amb un predomini de dones i clara majoria de llatinoamericans.
Com m’ha passat sovint en la meva vida de professor, he après molt més del que jo he transmès. Col·laborar i conviure acadèmicament amb aquests alumnes d’arreu del món i el grup de dinàmics professors del màster, m’ha fet veure que el gran repte de la sostenibilitat és realment complex. Però gràcies a que els arquitectes, enginyers, experts i industrials en sostenibilitat estan desenvolupant tècniques per estalviar i produir energia, optimitzar la gestió de l’aigua i dels residus, el nostre futur pot ser sostenible.
Els grans reptes de l’arquitectura sustentable són tres. El primer és que en les nostres llars siguem capaços de consumir únicament energia renovable a partir bàsicament de les plaques fotovoltaiques. El segon és que el consum d’aigua s’optimitzi de manera que evitem malversar aigua i a l’hora que reciclem les aigües grises pels vàters i les aigües de la pluja per regar la jardineria i la neteja de l’edifici i carrers dels voltants. Fer-ho, representa un estalvi de l’aigua de xarxa de gran valor econòmic i ecològic. El tercer element és aconseguir reduir i classificar tota la brossa que generem, doncs si no separem les nostres deixalles no podran reciclar-se. És impressionant la quantitat de dispositius que hi ha al mercat per resoldre tots aquests temes.
Un gran avenç ha estat la incorporació de la vegetació als edificis. Balcons, terrats i les façanes poden incorporar plantes i vegetació, que en el cas de ser caducifòlia ens refresquen a l’estiu, però deixen passar el sol a l’hivern després de la caiguda de la fulla a la tardor. Podem tenir edificis més macos, alegres i sans gràcies a la tecnologia que permet la incorporació de plantes, jardins i fins i tot horts als edificis.
He quedat admirat del avenços de la domòtica i de com amb sistemes senzills de cost molt assumible i amb poc consum energètic es poden controlar i regular els consum d’energia i aigua de tot l’edifici a banda de dotar d’un confort i seguretat altíssims tan a l’edifici com als ocupants. Sembla que ja és domini públic (i polític) que ens cal ser sustentables i no tenim gaire temps pel davant. Però el que no sempre està clar és com passar d’aquests principis filosòfics de sostenibilitat a la pràctica del dia a dia quan vivim en les nostres llars i treballen en les entitats que ens donen feina.
Un altra gran lliçó que he après és que les noves tecnologies sostenibles no són suficients per fer-nos sustentables. Cal de manera ineludible que els ciutadans canviem el nostre comportament. Calen ciutadans actius que minimitzin els consum d’energia, aigua i materials en general i que simultàniament optimitzin la utilització de les noves tecnologies. Malauradament, l’actitud predominant avui en la ciutadania és la de deixar en mans de la tecnologia i els automatismes la solució de la gestió d’energia, aigua i residus: cal implicar-se a títol individual i comunitari.
Finalment cal dir que els edificis sustentables ens permeten compartir i intercanviar coneixements i experiències entra els usuaris, tècnics i polítics. Tot plegat ens pot portar cap a una societat més cohesionada que resol els problemes de sostenibilitat civilitzadament i amb intel·ligència. En aquest màster s’han vist i debatut moltes coses més que òbviament no podem exposar aquí. El que si vull dir amb tota claredat, que m’he quedat amb la sensació que el nostre futur sostenible està en mans de gent jove, ben preparada i amb entusiasme. Només cal que els deixem treballar.
(*) https://www.talent.upc.edu/esp/estudis/formacio/curs/210200/master-arquitectura-sostenibilidad-diseno-simulacion-control-edificios-nzeb/
