Doneu i se us donarà és el darrer llibre publicat sobre el comissari Brunetti, personatge creat per l’escriptora Donna Leon. El títol és refereix a una cita bíblica: «No jutgeu i no sereu jutjats; no condemneu i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats; doneu i se us donarà» (Lluc 6,37-38). L’exhortació del paràgraf final invita a practicar la generositat envers el proïsme, a confiar en que tal faràs tal trobaràs i que seràs premiat per les bones obres.
No obstant, és difícil esbrinar si l’al·lusió encobreix una irònica visió de la vida o realment és una lloança a la caritat cristiana. Potser és una barreja de les dues versions perquè la novel·lista nord-americana, a qui el setembre li toca complir vuitanta anys, s’enfurisma davant les injustícies socials amb un tarannà sarcàstic que no deixa res per verd.
Segons explica, la fórmula per escriure una novel·la negra consisteix en crear un personatge atractiu, ometre detalls dels crims i no incloure escenes sexuals. Discutible, la veritat.
En la narració esmentada, l’argument transcorre en una Venècia tot just sortint d’una pandèmia que, fins fa poc, ha devastat la ciutat. Recuperar la normalitat costarà. Hi ha pocs turistes (per a satisfacció d’uns i desgrat d’altres), bars i restaurants pateixen restriccions, hi ha botigues que han tancat per sempre i es mantenen un sens fi de protocols sanitaris.
Amb aquest rerefons, el comissari rep la visita de l’Elisabetta Foscarini, que havia conegut de petit, i li demana investigar el seu gendre, un comptable, per saber si està involucrat en l’activitat poc diàfana d’una fundació d’ajuda humanitària.
Brunetti es refia, no s’hi nega i tampoc exigeix cap prova. Ell és un policia, honest, lector dels clàssics literaris, amant del bon menjar i devot de la família. Casat amb la Paola, professora d’universitat i defensora de causes perdudes, tenen dos fills, Chiara i Raffi.
S’ha d’esmentar que els personatges semblen arrossegar la síndrome de Peter Pan, perquè l’autora es nega a fer-los créixer en més de trenta anys des del primer llibre de la sèrie.
De fet, el comissari és de sempre una persona avorrida que es passeja per les piazzas o campos, travessa els ponts i agafa el vaporetto o puja a la llanxa de la policia per solcar les aigües tèrboles dels canals. Ara està en hores baixes. Els tripijocs dels poderosos ja no l’exasperen com abans i el pessimisme d’un vençut guia les seves passes.
En el relat no hi cap assassinat. Tot gira entorn als buits legals que permeten l’existència d’entitats benèfiques que oculten lucratius negocis d’evasors fiscals.
Brunetti arribarà a descobrir l’estructura delictiva. També es qüestionarà fins a quin punt ser generós és un deure moral o és fer el paperina.
