Fa dues setmanes parlàvem de tota la deixalla (política) que l’actual govern municipal d’en Joan Plana amaga al subsòl del poble. Avui, lamentablement ho hem de fer de tota aquella que deixa als ulls de tothom a la superfície. Fa mesos –hi ha qui diu que fa poc més d’un any– que la vila, que sempre havia estat exemple de pulcritud i netedat, bruteja. Cada dia es distribueixen, a través de les mateixes xarxes socials que en Plana intenta col·lapsar amb els seus retrats de qualsevol acte en què participa, per insignificant que sigui, fotografies d’illes de contenidors soterrats amb bosses mig trencades als seus voltants, perquè ja no hi cap res més. Papereres que arrebossen de brossa al carrer major, a les platges, a les urbanitzacions, al cementiri, etc. Parlem d’aquells «recipients» als quals la gent acut responsablement i cívica per dipositar la brutícia que genera. No poden, perquè són plens a vessar. És clar que a aquests, s’hi ajunten tots aquells irresponsables que llencen tot el que ja no volen just allà on són en aquell moment, com si els carrers fossin el seu abocador particular. I així està el poble, que fa fàstic.
Davant les queixes i la mala imatge que s’està donant, en Plana ha decidit fer el que fan la gran majoria de polítics quan no tenen ni idea de com resoldre els problemes que pertanyen a les seves àrees de responsabilitat: dir o, en aquest cas, escriure qualsevol cosa per intentar fugir d’estudi mitjançant la retòrica, tot explicant coses que es fan, encara que no tinguin res a veure amb la situació que adrecen. Així, la setmana passada l’Ajuntament va publicar una nota de premsa titulada «Mesures contra la brutícia ...» per parlar d’una comissió, creada fa més d’un any, que té com a objectiu «abordar les problemàtiques detectades en el municipi en matèria de recollida de residus, reciclatge i neteja viària i afrontar el creixement d’actituds incíviques i de males pràctiques en el reciclatge». A partir d’aquí dona xifres i més xifres per dissimular i ho fa tot en un llenguatge tècnic que ningú sense un doctorat en tractament de residus pot comprendre, però que deixen a l’alcalde com un intel·lectual entès en la matèria. Del que no parla és de l’única solució eficaç per afrontar la situació, que és simplement augmentant la freqüència de recollida de la brossa, tant de les papereres com dels contenidors.
La capacitat per despistar d’en Joan Plana no coneix límits. L’altre dia, aquest mateix diari el va convidar a fer unes declaracions sobre el top manta, que també són exemple de com els polítics parlen sense dir res. Roses és l’única població de tota la Costa Brava on el fenomen persisteix amb més de 300 manters ocupant el Passeig Marítim a diari. Però tot i aquesta inacceptable realitat, ell encara hi troba motius per posar-se medalles i medalletes pels «èxits» que ja va assolir quan no va solucionar res com a Regidor de Seguretat Ciutadana (2019-21). És ben bé com deia Churchill: «El problema de la nostra època és que els seus homes no volen ésser útils, sinó importants».
