En la quarta revolució industrial, no tot són sofisticats equips pesats ocults en recòndits magatzems clandestins. La majoria dels sectors es valen d’aparells amb sensors que recopilen i analitzen dades per incorporar-les a les seves activitats: en una botiga, en una carretera, en un port, en un edifici o en un electrodomèstic. A través del control constant i del seguiment de les tendències que dibuixa la informació recollida, és possible planificar en quin instant cal intervenir sobre els dispositius. Els temps de repòs imprevistos als aparells són una cosa del passat. Com també ho són els mètodes per adquirir equipament. Plataformes aparentment lleugeres com les xarxes socials han esdevingut mitjans de primer ordre per decantar decisions de compra de centenars de milers d’euros. La interacció amb els xatbots per resoldre dubtes operatius o instrumentals que, fins fa poc, podien trigar mesos a ser atesos és habitual. A les principals corporacions del món, les determinacions estan precedides d’avaluacions a consciència. Les organitzacions menys decisives al negoci global s’esforcen per reproduir aquest modus operandi. Analistes com Kai Gondlach subratllen que, gràcies a aquesta dinàmica, les petites i mitjanes empreses (pimes) tenen molt a dir a la indústria 4.0.
