Quiosc

Diari de Girona

Jordi Molet

Hi ha algun metge a la sala?

Falten metges a Catalunya i més que en faltaran en els propers anys, perquè hi haurà una gran quantitat de jubilacions i quedaran moltes places vacants. De fet, en els propers cinc anys es jubilarà el 20% dels metges que hi ha actualment. Tot això no hauria d’enxampar ningú per sorpresa, perquè si es repassa la piràmide d’edat dels facultatius en actiu, es veu clarament que n’hi ha molts que estan a la vora dels 65 anys. Al sector tothom n’és conscient i se’n parla fa temps, però no es fa res per evitar el tsunami que ens vindrà a sobre.

A part dels professionals que arribaran a l’edat de jubilació, molts graduats se n’aniran a treballar a altres zones de l’estat o a l’estranger on trobaran millors condicions laborals i feines més ben retribuïdes que aquí. És a dir, que Catalunya forma professionals, però no és capaç de retenir el talent.

Tot plegat no farà res més que empitjorar la situació dels centres d’atenció primària o dels hospitals. La saturació ja no la trobarem només a urgències, sinó que l’haurem de patir a molts altres serveis, si ningú no hi posa remei.

Alguns d’aquests metges que tenen edat per jubilar-se podrien allargar la seva carrera professional uns quants anys si les condicions fossin bones, però, com que no ho són, de bones, pleguen, tot i que n’hi ha que continuen treballant pel sector privat, perquè les mútues sí que fan esforços per retenir-los. Com acostuma a passar, la perjudicada és la sanitat pública que es queda amb menys metges dels que necessita.

Mentre el sector públic es debilita, amb molts serveis saturats, la sanitat privada i les mútues concretament, continuen creixent. Molts ciutadans que s’ho poden pagar prefereixen tenir un mútua per no haver d’entrar en les famoses llistes d’espera per les visites a especialistes o per fer determinades proves mèdiques. Alguns van decidir fer-se d’una mútua quan la covid-19 centrava tots els esforços de l’atenció primària i no es podien atendre altres tipus de patologies no urgents.

Per tant, si ara la situació és aquesta, què passarà en els propers anys si disminueix, de forma considerable, el nombre de facultatius de la sanitat pública? Doncs, no cal ser cap endeví per saber-ne la resposta: que hi haurà més saturació i que les llistes d’espera augmentaran, en lloc de disminuir, que és el que tocaria.

Tot això no fa res més que desmoralitzar els professionals del sector públic perquè falten metges, infermeres i personal sanitari en general. Segurament que és veritat que no ens podem pagar el sistema sanitari que voldríem i que, malgrat això, la sanitat pública de Catalunya té uns estàndards de qualitat realment alts, en general. Però sap greu veure com es deteriora, per la falta de professionals. Fa anys que es comenta la sagnia que suposa que molts nous graduats se’n vagin a l’estranger abans d’acceptar una feina a Catalunya, perquè les condicions que troben a fora són millors que les d’aquí. I això es podria resoldre oferint condicions de treball competitives amb les que ofereixen aquests països on van a parar els nous metges. Perquè si mirem el cost que ha tingut per a la societat la formació dels nous titulats en sanitat, sigui de la branca que sigui i també en infermeria, ens adonarem que la descapitalització és brutal i que altres llocs es beneficien de la inversió en formació que s’ha fet aquí i del talent dels joves que, segurament molts d’ells, voldrien poder treballar al seu país i quedar-se a viure amb la família.

El més fotut de tot no serà demanar si hi ha algun metge a la sala, sinó demanar si n’hi ha algun a la consulta.

Compartir l'article

stats