D’aquí a deu mesos justos hi haurà eleccions municipals i autonòmiques. A tots els pobles i ciutats s’escolliran els nous representants que durant quatre anys decidiran el futur de les seves localitats.
Aquestes seran unes eleccions municipals estranyes. Bàsicament perquè aquest darrer mandat ha estat molt convuls arrel de la pandèmia que ens ha tocat viure. Dels tres anys que portem de mandat, dos han estat en pandèmia i això ha tingut un efecte molt directe en la gestió dels diferents governs i la impossibilitat de gestionar amb la tranquil·litat necessària. Fa uns pocs mesos que hem tornat a la normalitat i tot i que la pandèmia ha quedat enrera, els problemes continuen amb la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica i la inflació. Pocs mandats hauran estat tant convulsos com el que acabarem a finals de maig del 2023.
Certament, aquesta inestabilitat ha fet que els problemes que afecten als ciutadans hagin anat canviant al llarg d’aquests tres anys, de la preocupació lògica per la salut en aquests dos anys de pandèmia a la preocupació per la situació econòmica abans i ara. Són problemes conjunturals que impacten en l’opinió pública a l’hora de valorar l’acció d’un govern i a l’hora de votar.
Però més enllà d’aquestes preocupacions «conjunturals» hi ha un tema que ha esdevingut estructural en els darrers anys i que estarà present el dia que els ciutadans hagin d’anar a votar. I aquest problema és el de la inseguretat. És una preocupació transversal ideològicament i que es reflecteix en la majoria de ciutats del país. Només cal veure les enquestes i els baròmetres per confirmar-ho. No només és el principal problema dels barcelonins baròmetre rere baròmetre sinó que ho és a molta distància del següent. Això no passava fa deu anys.
Com hem arribat fins aquí? Com és que molts dels pobles i ciutats de Catalunya aquest sigui el problema més important? Sens dubte hi ha molts motius que expliquin la situació però a mi se me n’acudeixen com a mínim sis.
L’origen del problema no és de fa quatre dies, sinó més aviat de fa deu anys. Just en el moment en què la crisi econòmica del 2008 es mostrava amb més cruesa i les retallades i el risc de rescat eren molt presents. En aquells moments, la majoria de governs van començar a retallar i la seguretat no va ser una excepció. Del 2012 al 2019 no hi va haver promocions de mossos d’esquadra a Catalunya. Set anys sense que sortissin nous agents de l’escola de policia i òbviament, durant aquest període es van anar jubilant diferents agents. En aquest set anys, el cos dels mossos d’esquadra va perdre 710 agents i Catalunya va guanyar 300.000 habitants. El mateix va passar en altres cossos de seguretat de l’estat.
El segon motiu és la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL) aprovada pel govern Rajoy al desembre de 2013, que a través de la taxa de reposició dificultava molt la contractació de nous agents per les policies locals. Això ha dificultat que les plantilles de la policia local creixin com tocaria per compensar no només l’increment de la població sinó també la manca d’altres efectius.
El tercer motiu ha estat el decret 1449/2018 que va aprovar el govern Sánchez que significava la reducció de l’edat de jubilació dels policies locals. Molts agents es van acollir a aquest avançament de la jubilació i això, unit al problema de la taxa de reposició de la LRSAL, ha fet que durant anys, hagi costat molt tenir completes les plantilles de les policies locals.
Tot això ha impactat de manera evident en els efectius reals que hi ha hagut als carrers de pobles i ciutats que s’han vist reduïts en el període 2010-2022, però hi ha altres motius que han ajudat a que la seguretat s’hagi convertit en el gran problema de la majoria de ciutats.
El principal és la digitalització de la societat i la necessitat dels mitjans d’augmentar l’audiència digital. Això fa que molts incidents, robatoris o delictes que es produeixen no només siguin gravats i compartits a les xarxes socials sinó que els propis mitjans de comunicació per tal d’aconseguir clic a internet, amplifiquin qualsevol vídeo o notícia relacionada amb la inseguretat. Aquest fenomen amplifica la sensació d’inseguretat perquè tot el que es pot compartir és vist a través de les xarxes per una àmplia part de la població. I sobretot a grups de WhatsApp o Facebook que són omplerts amb notícies sobre incivisme o inseguretat. Fa quinze anys, això no passava, evidentment.
Un altre problema han estat les lleis, que a casa nostra són molt més laxes que als països veïns i això ha donat una sensació d’impunitat sobretot en els casos de multireincidència, el cultiu de marihuana i les ocupacions delictives.
Finalment, la pandèmia no ha ajudat. Després de dos anys de confinament i tocs de queda costa tornar a la normalitat. I sobretot, aquesta tornada a la normalitat comporta molt més moviment, molta més gent i més incidents. I això modifica la «tranquil·litat» en la que vam viure del 2020 al 2022.
Tots aquests factors i segurament algun altre han fet que a totes les enquestes que es fan a nivell local la inseguretat sigui la principal problemàtica per la majoria dels ciutadans. I ho continuarà essent al maig del 2023. La gent demana als polítics que vetllar per la seguretat sigui una prioritat i de fet, la cosa es comença a moure. Per exemple, aviat es publicarà al BOE la modificació que farà que als multireincidents se’ls acumulin els delictes en cas de tornar a delinquir i hagin d’ingressar a la presó.
En tot cas, la seguretat marcarà les eleccions de moltes localitats i fer propostes i polítiques responsables en aquest camp és important sobretot, per no deixar camp al populisme i l’extremisme.
